Premi Llibresebrencs.org 2024

CATEGORIA D - OBRO ELS ULLS I TOT ÉS BLAU

Obro els ulls i tot és blau. Tanco els ulls i tot és foc.

Intento incorporar-me però els braços no responen. Torno a obrir els ulls i recordo.

Recordo el turó des d'on veia lliscar el riu verd i immens entre alzines i aubens.

Recordo l'olor dolç i agre del raïm a punt de collir i el zumzeig de les abelles avançant-se al tast del most.

Et veig carretejant cistells, alt i fort, tant segur del que fas i content de recollir el fruït que tant estimes i que a mi m'importa perquè m'importes tu.

Friso recordant el tacte de la pell, la teva barba, acariciant la meva, en aquelles nits furtives sota la llum de la lluna on els udols dels llops es confonien amb els nostres ganyols de desig esmorteït.

Llavors tots aquests records es tornen soroll quan els corns bramen que les tropes han arribat.

Fa temps que intuïa que aquest paradís trobat es marciria com les pampes a la tardor. Que tot el que t'estimo no reposaria en una àmfora de vi.

Les catapultes han foradat els murs que ens protegien, i tu, en primer pla lluites, fins el darrer alè, per aquestes muralles que resguardaven la nostra felicitat.

Jo, dèbil i tou prego al pare riu i a la mare terra per la teva protecció i ofereixo la meva vida per aturar el temps i que tornis a veure el nostre turó plàcid enllà.

Però els deus no m'escolten i l'espasa se't clava i sento el teu dolor com a propi. Per això quan el mateix metall creua el meu cor ja no em poden fer mes mal, la teva sang i la meva, són un tot i un res.

Obro els ulls i tot és blau. L'olor a cendra i sang, el silenci i el delit que quan prompte tanqui els ulls i sigui fosc, tu estiguis al meu costat.