Premi Llibresebrencs.org 2024

CATEGORIA A- UN ASSASSÍ AL BOSC

Aquesta història és un "thriller" basat en fets que tenen lloc cada dia a l'immens, preciósi perillós bosc de ribera.

Fa uns quants mesos, als voltants del bosc de ribera de la població de Miravet, es vareportar la desaparició d'un conill domèstic. Es feia dir Munyi. Vivia amb una família enuna masia propera al riu Ebre. Feia dos dies que en Munyi no apareixia. Tothom estavapreocupat, però sobretot la ratolineta Lulú, una gran amiga d'en Munyi. La Lulú vadecidir avisar a la policia (uns quants corbs i ratolins de camp que vigilaven el bosc). Vaavisar al famós detectiu de rosegadors (un imponent ratolí de camp anomenat Coli), i alfamós dibuixant i metge forense, Kesh (un vell corb d'aspecte elegant). Ells, tambéhavien sentit parlar de la desaparició, van anar a casa d'en Munyi i es van posar ainvestigar. Van fer fora a tota la gent i amb els seus caragols rastrejadors es van posar abuscar pistes. No trobaven res. Van decidir retirar-se, pensant que, amb aquell revoltd'animals a casa d'en Munyi les pistes havien sigut esborrades. Però en Coli no esdonava per vençut. Va fabricar un ninot amb forma de conill que s'assemblava a enMunyi, i va col·locar unes càmeres espia que havia "agafat de préstec" d'una cabanad'humans de Móra la Nova. Tot i que en Kesh i en Coli van tornar a casa amb les mansbuides, no pensaven abandonar el cas.

L'endemà, van revisar les càmeres espia. Només van detectar una ombra borrosa, llavorsal corb se li va ocórrer la pregunta:

-Coli, quins animals mengen conills?- Normalment, els felins i les aus caçadores, com els mussols o les àguiles.- Molt bé Coli, doncs ens espera una bona investigació!El ratolí i el corb van anar cercant pistes entre tots els possibles depredadors que viviena prop de la masia d'en Munyi. Al final del sondeig, sol van quedar dos sospitosos: elgat Max, conegut al bosc per ser un dels gats més festers de la Ribera, i la professoraGina, una geneta que dona classes a la EPP (Escola Primària per a Predadors).Unes hores més tard van començar els interrogatoris.Primer li tocava a en Max, que nerviós va dir:-Kesh, Coli, perquè m'heu portat aquí?!-Tranquil Max, no et volem fer mal, sol volem...-Va intentar parlar en Kesh-Jo no vaig trencar la cadira de la festa volent!!!-D'acord, molt bé... però no és això el que volem saber Max -Va dir el ratolí.-Què estaves fent a prop de la casa d'en Munyi la nit que va desaparèixer?-Va diren Kesh, amb una mirada interrogativa-Estava buscant la meva cosina, la Pipa. Fa molt de temps que no la veig.Als interrogadors els va semblar una bona coartada.Era el torn de la professora Gina.-Bon dia, professora, què tal els seus alumnes? -Va preguntar en Kesh gentilment.-Són una colla de belluguins, però bons estudiants, així que no em puc queixar!! -Va dirla Gina, tota graciosa.-Ha, ha, ha, que divertida sou, professora!-Va dir el ratolí de bosc.-Està bé, prou de xerrameca. Què estava fent vostè a prop de la casa d'en Munyi la nitque va desaparèixer?-Va dir en Kesh seriós, però amable.- Estava calmant els meus alumnes. Deien que havien sentit sorolls estranys. -Va dir laGina, tota pensativa.-Com ha dit?, pot explicar-ho millor? -Va preguntar en Coli.-Alguns alumnes van sentir crits i sorolls estranys. Sobretot, es va espantar la Carmeta,la filla petita dels que porten la fonda Casa Cau. Diu que va veure una ombra... i unestaques de sang a prop del riu. -Va dir amb un fil de veu.-Moltes gràcies, Gina. La teva informació pot ser molt útil. -Va dir en Kesh.En Coli i en Kesh es van dirigir al riu. Efectivament, van veure unes marques de sang.-Kesh, tinc una sospita. Crec que en Munyi va patir un atacat i va ser tirat al riu. –Vacomentar el corb, mort de por.-Doncs seguim el riu. -Va assenyalar en Kesh, amb veu preocupada.Els dos detectius van seguir el curs del riu, sense dirigir-se la paraula, fins queen Kesh va veure una figura estranya estirada a terra.-Coli mira!-Va dir el corb, corrent cap a on es trobava el cos.- Munyiiii! -Va exclamar el ratolí amb la veu esgarrada.Efectivament, en Munyi jeia a terra, fred com el gerd, amb tot el pelatge mullat i ambuna expressió de terror profund als ulls. Al pit tenia uns forats de la mida d'unes banyeso queixals, considerablement grans.-No pot ser...-Va murmurar en Coli.-És terrible...-Va dir en Kesh, mentre contenia les llàgrimes.

En Kesh i en Coli es van encarregar de trucar als familiars i els amics d'en Munyi.

Especialment a la Lulú, que els va demanar que assistissin al funeral. Però en Kesh i enColi no ho van poder acceptar. Havien de trobar a l'assassí del bosc. El cel ja era foscquan el Kesh i en Coli tornaven cap al bosc de ribera. Havia estat un dia esgotador. Desobte, en Coli va escoltar unes passes acostant-se a poc a poc. Just quan el ratolí vamirar al seu amic per tal d'advertir-lo, uns ullals brillants es van apropar a en Kesh. Persort en Coli va ser a temps de cridar:

-Kesh, l'assassí! Darrere teu!

-Què?!-Va exclamar en Kesh

El corb es va girar, i els imponents ullals es van clavar a la seva ala dreta. El Kesh va

xisclar de dolor, va girar sobre si mateix, ll'assassí (que tenia enganxat a l'ala) es vacolpejar el cap en un aube i va quedar inconscient. En Kesh va quedar estirat panxaamunt,amb l'ala ferida.

-Kesh!!-Va cridar el ratolí de bosc al seu amic -Kesh!!, contesta, CONTESTA!!!

-Coli, em fa molt mal l'ala i estic cansat -Va dir dèbilment en Kesh mentre els ulls se litancaven.Quan va tornar a obrir els ulls, era al centre de recuperació de fauna. Li feia molt mall'ala dreta.-Kesh, t'has despertat! -Va exclamar el Coli.-Què ha passat?-Va preguntar el corb.-L'assassí era en Paco, el porc senglar que porta la carnisseria. Ha passat uns mesos moltdifícils, ara haurà de pagar pels seus delictes a la presó.

Els amics es van mirar, sense dir-se res. Sabien que en poc temps una altra investigacióels faria posar el fil a l'agulla.