Let me love you.

Capítol 33 - i wanna be your girlfriend

Quan en Ton va penjar semblava desconcertat, però una espurna de felicitat brillava en la seva mirada.

-Qui era? - vaig preguntar fent-me la tonta ja que tant ell com jo sabíem que era la Cris la que havia trucat.

- La Cris. - va haver-hi un silenci incòmode en el que les mirades de tots quatre saltaven d'una persona a un altre. - Ve cap aquí, m'ha dit que vol parlar amb mi.

Els meus ulls van anar cap a la Lara que es rascava el coll amb força i mantenia fixa la vista en els seus peus.

Una silueta va prendre forma a la porta del Rinck's, en Ton es va aixecar de manera impulsiva, i va sortir per trobar-se amb la persona que l'havia citat.

Els 5 minuts que van estar a fora parlant, als tres que seguíem a la taula se'ns van fer eterns. Jo em vaig recolzar a l'espatlla d'en Dan mentre ell jugava amb el meu cabell, mentre que la Lara feia veure que mirava el mòbil despreocupadament. Jo només podia pensar en la felicitat que desprenia ella fa dos dies. No podia parar de somriure i es notava que el seu cap es trobava molt lluny d'allà i caminava fent saltirons.

Aleshores, alguna cosa va xocar contra el terra, provocant que en Dan i jo ens sobresaltéssim, però la Lara tenia els ulls fixos en la porta del Rinck's i la pantalla del seu mòbil tenia una esquerda als seus peus.

A la sortida de l'estança on estàvem, es trobaven en Ton i la Cris fosos en un apassionat petó. Podia veure les llàgrimes i la ràbia que reprimia la Lara.

- La meva mare m'acaba d'enviar un missatge dient que havia d'anar a casa. Disculpeu-me amb els altres dos. - Va dir tot aclarint-se la gola.no va intentar dissimular l'excusa ni la ràbia que desprenia la seva veu en nomenar-los.

En Dan em va mirar com intentant dir-me "Però que li passa ara aquesta". De la meva boca va sortir un "ni idea", però els meus ulls no van poder amagar que sabia alguna cosa.

Vaig mirar a la porta, vaig tornar a mirar en Dan i li vaig preguntar:

- Anem a casa i encarreguem una pizza? - Va assentir lentament, i vam tenir una breu conversa no verbal. "M'explicaràs que a passat?" "Després".

- Ja marxeu? - Preguntava el Ton quan ells entraven i nosaltres sortíem.

- Sí, tenim coses per fer. - Va respondre per mi en Dan.

La Cris desprenia confusió, preocupació i sobretot, temor. Evitava mirar-me a la cara. La vaig abraçar per acomiadar-me, i li vaig murmurar: "Després em truques".