Capítol 24 - tRuTh

138 9 1
                                    

Aquells nois van passar pel nostre costat com unes fletxes. Van treure el cap per veure cap a on es dirigien tan de pressa, i es van adonar que al final del passadís hi havia un munt de gent amuntegada l'una sobre l'altre observant amb entusiasme a dues persones que s'estaven deixant la sang de l'altre en els seus punys envoltats per 60 persones que corejaven "¡pelea! ¡pelea! ¡pelea! ".

Ens obrim pas a empentes i el meu pressentiment la va tornar a encertar.

La Cris va ofegar un crit, i malgrat tota la fúria que seguia acumulada dins seu, va apartar en Ton d'en Dan. De debò que volia anar cap a ell. Volia apartar-lo d'en Ton. Volia clavar-li ella una bufanda pel comportament de subnormal que estava tenint últimament. Però es va quedar clavada a terra. Feia poc més de dos mesos que el coneixia. I si ell era així? I si el Dan que es va quedar amb ella a mirar Harry Potter, el que la va defensar davant de la Lea, el que es va colar per la seva finestra perquè tenia el pressentiment que estava malament, i si aquell Dan, només era una minúscula versió seva? I si el Dan de debò és el que s'enfadava i fugia dels problemes, el Dan que la ignorava i evitava la seva mirada, i si aquella persona que li costava de suportar i li costava aguantar el seu puny dins la dessuadora, per no estampar-li contra aquell perfecte i petitó nas, era el seu verdader ser?

Seguia plantada a terra, amb els braços penjant a cada costat del cos, i la mirada fixa en la seva mirada irada i plena de fúria. Que passaria a continuació? Si jo marxava, si ell marxava, si simplement es girava i s'ignoraven, estarien repetint la rutina de cada discussió, de cada setmana, de cada dia. Ell després es colaria a casa meva o m'enviaria un missatge, o solucionaríem i em quedaria adormida als seus braços. L'endemà al matí ja no estaria. Estarien dos dies de "tonteig", i l'endemà es discutirien per alguna tonteria. I allà tornaria el bucle. Un puto bucle. Algú l'havia de tallar en aquell moment, o al final les coses anirien per dos camins; 1, seguirien eternament en aquell bucle. 2, el bucle es convertiria en un forat negre i els consumiria als dos per complet i sense pietat.

Let me love you.Where stories live. Discover now