Let me love you.

Capítol 6 - Someone You Loved

- EI! Espera! - vaig parar-me un segon, quan ja es va aturar al sentir-me, per recuperar l'alè. - Perquè, has marxat així? Sense avisar a ningú- Vaig preguntar-li entre esbufeg i esbufeg.

- No em sentia còmode. - va contestar tensant totes les faccions possibles, amb la mirada dura... severa.

- Per l'Alan - no estava preguntant. M'anava apropant a ell a poc a poc, intentant trobar els seus ulls.

- No em ve de gust tenir aquesta conversa, i menys amb tu.

- Com que, "i menys amb mi"? - em vaig parar en sec. Temia la resposta. Vaig empassar saliva i vaig repetir. - Com, que "i menys amb mi".

- No em coneixes de res, ni a mi ni a l'Alan! No parlis de coses de les quals no saps. - em va deixar anar de cop. Té raó, el conec d'unes hores, però em comportava com si el conegués de tota la vida.

Vaig passar pel seu costat sense mirar-lo, i vaig marxar cap a casa. Quan ja era a mig camí, em vaig girar, i seguia allà plantat. D'esquena a mi. Vaig reprimir les llàgrimes i vaig seguir cap a casa meva.

Vaig pujar les escales de quatre en quatre fins a la meva habitació, vaig obrir la porta d'una revolada, i em vaig llençar al llit ofegant un crit contra el coixí. Però que tonta que he sigut. Em pensava que érem amics... M'havia passat de confiança, un altre cop. Vaig ofegar un altre crit. Volia baixar a la platja per airejar els meus pensaments, però massa aprop tindria als altres, "amics" que tampoc havien notat la meva absència, o això pensava. La Cris m'havia escrit.

* He vist que el Dan i tu heu marxat ; ) *

* Hi ha tema? ; ) *

No em venia de gust parlar de lo tafanera que era, amb ella en aquell precís moment que tenia el calentón a sobre. Acabava d'entendre en Dan, però podria haver-ho dic d'altres formes sense fer-me sentir com una acoplada.

Vaig decidir prendre una dutxa freda. Em vaig posar en Lewis Capaldi, ja que la seva veu sempre em relaxa, i em vaig preparar per fer un concert privat als meus veïns. Quan estava acabant la cançó, una trucada va aturar "Someone you loved". Deduïa que seria la meva mare i vaig treure el cap per la cortina per comprovar-ho. La sorpresa va ser que no era ella, però encara no estava d'ànims per parlar amb el Dan, i el vaig penjar, empapant la pantalla del meu mòbil. Em quedava amb la incertesa de la raó de la seva trucada. Voldria disculpar-se?

Quan ja era a fora, embolicada en una tovallola, van tornar a trucar, ara potser si que li agafaria per deixar-lo disculpar-se. Tornava a estar equivocada, ara era un número desconegut.

- Sí?

- Aidé?

- Alan?