Let me love you.

Capítol 23 - We're Gonna be Friends

Segons el meu mòbil eren les 11:20. La persona misteriosa només feia 5 minuts tard, però em semblava mitja hora mínim. Anava a comprar-me la segona bossa de palitos de pipes, quan vaig veure que la Cris s'apropava cap a mi. En adonar-se que era jo qui l'esperava la cara li va canviar, no de bona manera. Per què s'estranyava de veure'm si m'havia enviat ella la nota? A menys que...

- Es pot saber que vols? - Em va dir alçant un trosset de paper ben doblegat. Estava clar que ella no m'havia enviat la nota. Em vaig creuar de braços i vaig alçar una cella disposada a contraatacar amb algun comentari sarcàstic i tallant, però no em venien frases així d'enginyoses per art de màgia.

Abans que pogués dir qualsevol tonteria, que després m'atorrentaria abans d'anar a dormir, va aparèixer la Lara. Joder a ella també? Però no tenia cap paperet a la mà, i un pressentiment em va dir que ella era l'autora de tot alló. La Cris va relaxar els músculs de la cara en veure-la, i després els va tornar a endurir, fet que em va fer pensar que havia comprès el que estava passant. La mirada de la Lara va passar de mi a la Cris diverses vegades abans de dir:

- Noies les dues sou massa orgulloses per parlar les coses i adonar-vos que tot a sigut un malentès. - Va avaluar les nostres reaccions i en veure que no afegíem res, va prosseguir. - Però jo no, així que, ja que no us veig disposades a dirigir-vos la paraula en un futur recent prosseguiré jo. Si? - Cap resposta per part nostre. - D'acord... a veure. Cris, tu estàs enfadada perquè creus que la Aidé va marxar d'amagades de casa teva per veure's amb el teu nòvio que saps que t'era infidel, no és així? - La Cris em va mirar i em va semblar veure una llàgrima amenaçar de caure rodolant per la seva galta. Vist d'aquesta manera semblava sospitós el que havia fet, però jo sabia la veritat i ella ni m'havia preguntat. Tot i això no vaig poder evitar relaxar la meva expressió i deixar caure els meus braços a cada costat del meu cos. - Però no va ser això el que va passar veritat que no, Aidé?

- Cris. Puc explicar-te si us plau, el que va passar aquella nit? No és res del que et penses. - Em va mirar de reüll, amb una mirada més dolguda que enfadada, i va desencreuar els seus braços també. Em vaig prendre el seu silenci com un "sí" i vaig seguir amb la meva "poxa" explicació. No sé per què parlava de pressa, com si tingués por que en qualsevol moment marxés i no em deixes acabar d'explicar-me. - En Ton em va trucar a la matinada, sí. Sonava preocupat i enfadat, i em va dir que m'estava esperant fora i que sortís immediatament. Realment no anava a sortir, però m'espantava que pogués provocar un escàndol i que ús despertéssiu, així que finalment vaig sortir. Allà a fora em va explicar que... - Vaig reprimir dues llàgrimes malparides i vaig seguir - que els nostres pares estan liats i que ell els acabava de pillar. Quan ens vam veure abraçant-nos va ser simplement perquè estava dolguda per tot plegat. Res més.

La seva expressió va passar per tants sentiments que no vaig saber identificar. Va obrir la boca diverses vegades però al final va optar per abraçar-me directament. Al principi m'havia pillat desprevinguda però després vaig correspondre l'abraçada. No calia que digués res més. La Lara també es va unir i vam acabar rient totes res. Les coses semblaven que lentament tornaven al seu lloc. Fins que aquells nois van passar corrents al nostre costat.