Let me love you.

Capítol 29 - Night Changes ( Última part )

Portava ja 30 minuts desperta, però no volia tallar-los el moment a les dues de dalt. M'havia preparat un cafè, i estava asseguda sobre l'illa de la cuina mentre pensava en les meves merdes. La porta de la nevera obrint-se em va treure de la meva embovamenta.

- Quant de temps fa que ets desperta? - va preguntar la Cris d'esquena a mi examinant la nevera. No li veia ell rostre, però notava un to de preocupació a la seva veu.

- 30 minuts, diria. - Vaig fer un glop al cafè i se'm va escapar una ganyota en cremar-me novament la llengua.

- Emm, la Lara i jo... estàvem al pis de dalt... umh... - No li sortien les paraules. No vaig poder contenir una petita rialla i vaig assentir. Va semblar alleujada de veure que m'ho prenia bé.

- Però... Entre vosaltres dos... - Vaig alçar una cella i la meva mirada ho va dir tot. Les galtes se li van envermellir i va mirar cap a un altre costat.

- D'això... - No va poder acabar la frase que van sonar els esglaons. El pànic va passar fugaçment per la mirada de la Cris, i per dissimular va tornar la mirada a la nevera.

- De què parlàveu? - Va dir la Lara, fent un petit i adorable salt, per seure al meu costat. Se la veia feliç. No em podia provocar més ternura.

La Lara li somreia a la nuca de la Cris, i la Cris no semblava que tingués pensat donar-se la volta pròximament.

- Res important. - Vaig respondre després d'un estrany silenci.

La Lara va començar a moure les seves cames a l'aire, i la Cris va obrir la despensa i va tancar la nevera amb un bric de llet a la mà. D'allà dalt va treure el pot amb cafè que havia utilitzat jo uns minuts abans, i del moble del costat va treure dues tasses. Va abocar la llet, i després el cafè, a cada una de les tasses. Va allargar una a la Lara, amb una petita cullereta dins, i ella es va quedar l'altre.

Ens vam anar mirant una a una, mentre anàvem fent petits glops, jo seguia cremant-me, però preferia això a no fer res. Vaig estar molta estona pensant que dir, intentant no cagar-la i intentant no posar-les en un compromís.

- Em vaig quedar fregida, vau acabar de veure la pel·lícula?- De debò allò havia sigut el més apropiat que podia haver dit? En aquell moment pensava que sí.

- Sí.

- No.

Es van mirar a l'instant amb els ulls molt oberts.

- No.

- Sí.

La Cris es va emportar la mà a la cara, i la Lara va parar de fer dansar les cames.

- Entre si i no. Se'ns anaven caient els ulls, però no ens vam adormir del tot fins que no va acabar la pel·lícula. - Va intentar "aclarir" la Cris. La Lara va assentir frenèticament i va tornar a moure les cames. Jo vaig fingir que m'ho havia cregut i vaig somriure dins la tassa.

- Pujo un segon al lavabo. - Va dir la Lara saltant de la taula i pujant els sorollosos esglaons alegrement. Juro que mai l'havia vist tan feliç i eufòrica.

Quan ja la vaig perdre de vista, la Cris i jo ens vam quedar en silenci mirant-nos, però els nostres ulls o deien tot. Els meus preguntaven, i els seus demanaven que pares i que callés.

Es va girar i va buscar a la despensa alguna cosa per esmorzar. Mentre ella feia això jo tornava a embovar-me mirant un punt indecís del menjador. Al meu costat, una notificació va aparèixer a la pantalla del mòbil de la Cris, i inconscient-ment els meus ulls van anar cap allà.

Lara <3

en línia

Li direm a la Aidé?

10:42

Anava a preguntar-li a la Cris, si li diria que ja ho sé, però els graons van tornar a cruixir rere meu, i la Lara va baixar ja vestida i amb la seva motxilla.

- Hauria d'anar tirant ja. - Va dir amb aquell somriure radiant que havia tingut durant tot el matí.

- Jo també hauria de marxar. - Vaig afegir baixant d'un salt de l'illa.

La Lara va esperar que em vestís i vam marxar plegades, acomiadant-nos de la Cris amb la mà. Jo li vaig fer el senyal que em truques després, i ella va assentir lleument amb el cap

El camí de tornada va ser bastant silenciós amb comparació als altres dies. Vam parlar sobre alguna assignatura o algun professor amb qui no poguéssim més.

Vaig agrair que en arribar a casa la meva mare no hi fos, vaig pujar a la meva habitació i em vaig treure les sabates amb una puntada de peu, mentre em tirava, i rebotava, d'esquena al meu llit.

El mòbil va vibrar i vaig grunyir pel simple fet d'haver de girar-me per agafar-lo. Però el missatge que hi havia va valdre la pena.

Dan :)

en línia

Sé que encara no són les 20:00, però em puc passar ja per casa teva?

11.15

Em pots dir que no, però ja estic a la teva finestra

11:15

Vaig girar els ulls en blanc i em vaig girar cap a la finestra. Estava allà, fóra assegut, va somriure ensenyant les seves dents perfectament alineades, i em va assenyalar una pizza que portava a les mans.

- Pizza per esmorzar? - Li vaig preguntar recolzant-me a la finestra després d'obrir-la, quan en veritat em preguntava com coi havia pogut pujar fins allà amb una pizza a les mans.

- I perquè no?