Let me love you.

Capítol 14 - Electric Love.

- Dos cafès amb llet, un caputxino, un cafè sol, i un batut de xocolata si us plau - faig dansar els dits sobre el taulell mirant-ho tot. Avui el Sturbaks està molt buit, fet estrany perquè normalment has de fer una cua d'un quart d'hora, i ho agraeixo de tot cor perquè vaig amb una mica de retard, em donen tota la meva comanda cinc minuts després i apunto amb retolador el nom dels meus amics en cada beguda, me les entaforo a la motxilla i marxo d'aquell carrer damunt la meva bicicleta, ja que encara no m'he tret el carnet de cotxe.

En girar la primera corba, faig trontollar a una noia sobre les seves plataformes i gairebé caic jo de la meva bici. Ella em crida quelcom i jo m'aturo en sentir aquella veu estrident, tanco els ulls amb força, resant que no sigui ella, i en girar-me, efectivament estava allà palplantada, amb els braços plegats.

- On vas amb tanta pressa? - Em diu, i com si fos el dolent d'una pel·lícula, ajunta les mans i fa que els dits de cadascuna xoquin.

- No és de la teva incumbència Lea. - Se'm planta davant la bici impedint-me el pas, i en ser un carreró tan estret, no puc esquivar-la, l'única opció seria passar-li per sobre, i ara que ho penso no és tan mala idea. La desafio amb la mirada, però sembla que ella té més paciencia que jo, i finalment li dic amb un sospir: - Vaig a casa la Cris.- Em mira de dalt a baix amb una ganyota plantada en aquella cara de Barbie. - Em deixes marxar?

Sense esperar cap resposta avanço i es fa a un costat. Té tota la pinta que l'he cagat fins al fons donant aquesta informació. Tinc un molt mal pressentiment.

Aproximadament un quart d'hora de pedalejades més tard, arribo a casa seva. És impressionant... No sabia que era rica. Pico al timbre, i m'obra una Cris amb biquini, olleres de sol i un discret, encara que increïble, bronzejat. M'abraça entusiasmada i em condueix a la part posterior del seu jardí, on hi ha una piscina més gran que tot el meu menjador. Allà eren la resta. La Lara seguda a la bora, amb els peus en remull, observant com en Dan i en Ton són a l'altre cantó parlant massa seriosament. Saludo la Lara i em sec al seu costat, i saludo als nois amb un cop de cap. Estem una estona en silenci, i m'incomodo bastant, no tinc gaire amistat entaulada amb la Lara, cosa que em sap molt de greu perquè és una gran noia i em cau realment bé, però és com que sense la Cris no tenim tema de conversa. La segona apareix per darrere amb les begudes que he portat, i una mà rere l'esquena amagant quelcom.

- Us sembla si animem una mica aquesta festa amb un truc de màgia? - Tots la mirem estranyats i ella aclareix: -Aquests cafès de l'Sturbaks, es convertiran en... Cafès irlandesos!! - diu entusiasmada deixant a la vista unes ampolles de whisky. Tots se'n van servir menys jo, no bec.

La cosa va començar a animar-se, més aviat desmadrar-se. Vam posar "Børns" a tot volum, i va començar la festa de debò. En Dan em va agafar de la cintura com si res i em va asseure a les seves espatlles, en Ton va fer el mateix amb la Cris, i la Lara des de fora va arbitrar la nostra guerra de titans.

Vam estar hores a la piscina, i quan va començar a enfosquir i a refrescar vam entrar tots a la casa i vam encarregar unes pizzes de barbacoa i quatre formatges.

- Barbacoa és 100% millor, i molt més si després li afegeixes el doble de salsa i el doble de formatge del que ja porta. - Vaig comentar unint-me al debat, seient-me al terra del menjador com la resta.

- Un moment, un moment. La barbacoa no porta formatge. - Em retrau el Dan amb aquell somriure burleta que sempre portava enganxat a la cara.

- Però que merdes dius tu ara, i tant que sí. - miro els meus amics que neguen amb el cap seriosament, i després peten a riure.

Piquen al timbre i la Cris s'aixeca per anar a recollir les pizzes, però la persona que era a la porta no era qui nosaltres esperavem

- Lea? Que fots tu aquí? - Deixa anar l'amfitriona en obrir la porta.