Capítol 2 -Thursday

401 17 2
                                    

El procés va ser devastador per tots tres, el metge ens havia dit que se'n sortiria, i teníem totes les nostres forçes aplicades en allò.

Ens trobavem asseguts a la sala d'espera després d'haver acabat totes les sessions de quimio. Esperàvem els resultats, callats, cadascú absort en els seus propis pensaments, però sabíem que només podíem pensar en una cosa.

En el moment en el que la meva mare va sortir de la consulta del metge , amb els ulls irritats i el nas vermellíssim... vaig entrar en xoc. No calia que m'expliquessin res.

La tornada a casa va ser silenciosa, les dos ploràvem intentant que no se'ns escoltes, i no podiem pronunciar paraula sense que tornessin a explotar les llàgrimes. Notava com el meu pare intentava fer-nos riure perquè paréssim de plorar, pero cada cop que intentava dir alguna cosa, la meva mare i jo augmentavem la plorera. 

El dijous va fer un any i mig que el meu pare va morir. Càncer...

Let me love you.Where stories live. Discover now