Let me love you.

Capítulo 11 - Girls.

El despertador sona a les sis, però en ser dissabte passo de baixar a la platja i segueixo dormint. Al cap de deu minuts em desperta una trucada, qui merdes es desperta a les sis un cap de setmana? Quan miro la pantalla, ja eren més de les nou, i la Cris era la raó que em despertés.

- Cris? - responc fregant-me els ulls encara endormiscada.

- Aidé, ens podem veure sisplau? - La seva veu sonava preocupada i desesperada.

- Eh si, és clar. Tot va bé? - Li dic incorporant-me de cop.

- He... si bé. Ens veiem d'aquí a mitja hora al Rinsk's?

- Mmmmm... m'acabo de despertar però sí... em dutxo i vaig cap allà. - M'aixeco, i aguantant el mòbil amb el coll i l'espatlla rebusco en el meu armari alguna cosa per posar-me i la posiciono sobre el llit.

- Jo, mersi amiga... Fins ara! - i seguidament va penjar.

La notava rara, seca. La Cris és una persona extrovertida i se l'acostuma a veure despreocupada. Escoltar-la així, fa que jo em posi nerviosa, i temi el que em pugui dir. Ni tan sols em dutxo, em poso la roba a correcuita, i surto posant-me els auriculars per escoltar música per relaxar la tensió que noto al meu pit. Només tinc temps d'escoltar un parell de cançons, perquè al cap de 10 minuts ja sóc allà.

Arribo amb un quart d'hora d'antelació, pensant que l'hauria d'esperar, però al veure-la ja a una taula, m'adono de la gravetat de la situació. Ella acostumava a ser del més impuntual, i allà estava, sentadeta, esperant-me desde vés a saber tu quant de temps.

- Cris? - Li dic seient al seu davant i mirant-la als ulls, se la veia perduda.

- Ei hola Aidé! - Es frega la cara i m'adono que s'intuïeixen unes profundes ulleres. No semblava que hagués dormit gaire aquella nit.

- Cris que passa, perquè m'has trucat? Vés al tema, que em tens ven preocupada. Es produeix un tens silenci, i ella intenta repetidament no mirar-me a la cara.

- Mira Aidé, saps que? És igual. Em sap greu haver-te despertat per res. És una tonteria tot al cap i a la fi. - em respon finalment, fent l'intent d'aixecar-se, però les cames li fallen i cau rendida al sofà.

- Cris! Que passa! - Li dic pausadament i alçant la veu, si a agut de recurir a mi, una noia que coneix des de fa menys d'una setmana, vol dir que és alguna cosa greu que no pot confiar a la resta dels seus amics. Ella tanca els ulls i esbufega.

- No sé com començar això, així que aniré directament al gra. - Agafa aire i em deixa anar de cop titubejant: - La Lara m'ha fet tocaments i m'ha parlat de forma molt estranya mentre es creia que estava adormida. - Inhala aire i em mira a mi que estic intentant apujar la barbeta que m'arriba fins a terra, com si fos un dibuix animat.

- Però... com? Que...? Quan...? Que...? - intento sonar ferma, però més impossible...

- Bufff... Mira... Ahir la Lara em va convidar a dormir a casa seva, vam estar jugant, parlant de cotilleos, etc. - No puc evitar sentir una mica de gelosia pel fet que no m'hagin convidat, però aquest és el cas. - El que passa, és que quan ja eren les 3 de la matinada o així, i portava una bona estona intentant dormir, noto que se m'acosta i comença a acariciar-me i repassar-me tot el cos amb la punta del dit índex - sento ternura i pena per la Lara en aquell mateix moment. - Em va començar a dir coses, com que feia temps que m'estimava molt i no podia guardar-s'ho més... No vaig tenir valor per fer res més que tancar els ulls amb força i esperar que ella s'adormís. - És detent un moment a respirar, ja que ho ha deixat anar tot de cop. - Al matí m'he comportat de manera estranya i distant, i crec que potser s'ensuma quelcom... A mi em fa mal actuar així... És la meva millor amiga...

Assimilo tota la informació que acabo de rebre, i estic desconcertada. La Lara lesbiana? No ho semblava pas. És possible que la Lara sabés que la Cris era desperta i fes veure que no, per dir-li d'una vegada el que sentia, comprovant així si l'amor era correspost? No crec... La Lara és més aviat tímida...

La Cris em mirava fixament esperant una resposta meva

- Cris... Que penses fer?

- No tinc ni idea Aidé... Esque no vull cagar-la amb ella perquè l'estimo moltíssim, però com a amiga. I a part... Estic sortint amb en Ton... I se suposa que és un secret, però esque seria l'excusa perfecte i així no l'estaria rebutjant 100%, simplement ja tinc una altra parella. - Lo del Ton sí que m'ho esperava, no dissimulen gaire bé i se'ls nota de cinc quilòmetres de lluny que estan enamorats.

- Mira Cris, el que et diré és una mica de covards, però fes com si no hagués passat res. - Ella fa una ganyota, i m'adono que ha vingut aquí buscant un consell i jo li deixo anar aquesta merda. - Si ara mateix li deixes anar aquesta bomba, sabrà que ahir a la nit vas estar escoltant i sentirà tanta vergonya que la vostra amistat sí que s'anirà al "traste". Has d'esperar que ella s'obri, i com que ja saps el que sent la teva recció pot ser millor que la que hauria sortit de primeres.

- Però... - Abaixa el cap i es tapa els ulls amb les mans. Li frego l'esquena, i ella és recolza en mi.

- De moment és l'únic que pots fer... Ella oficialment no t'ho ha dit a tu... Has d'esperar... - Li somric, però segueix enfonsada. - Tranquil·la d'acord? Ara el que no has de fer és apartar-te d'ella, sinó t'arrapentiràs de per vida. La truquem i que vingui cap aquí?

- Vinga va... D'acord... - S'incorpora i treu del bolso que no havia vist, una mascareta, se la posa per tapar-se les "ojeras". Em somriu, una mica més animada, i truca a la Lara.