Let me love you.

Capítol 31 - Stay

Ell es va aixecar i va rentar els plats i les tasses. Vaig seure a la taula i vaig començar a fer-li patadetes al cul. Ell es va girar i amb el mànec de l'aixeta em va mullar tota. Vaig deixar anar un crit seguit de riures i vaig començar a pegar-li, va parar de mullar-me i es va apropar més a mi rient. El vaig envoltar amb les cames i vaig acabar de trencar l'espai entre nosaltres. Teníem les boques a centímetres. El necessitava, el desitjava. Ell em completava. Sentia una felicitat en el meu pit que feia molt de temps que buscava, i que no havia trobat fins ara.

El seu mòbil va sonar, i ell va mirar en la direcció on es trobava aquell aparell, i després a mi. El vaig deixar anar i em vaig apartar una mica. Em va fer un petó al front i després va contestar al mòbil. No podia evitar sentir-me una mica decebuda, però vaig intentar dissimular-ho.

- Em... Si és clar. A quina hora? Genial, allà estarem. Adéu... - Va penjar i va tornar cap a mi. - Era la Lara, volia saber si aniríem aquesta tarda al Rinck's. Et ve de gust? - Em va dir mentre em tornava a envoltar amb els seus braços. Vaig aixecar el cap fins a trobar els seus ulls.

- Clar. - Era increïble com el somriure se m'escapava sense haver de forçar-lo. Em va fer un peto i es va girar per seguir netejant els plats.

12:30

Va baixar ja canviat.

- Vols que anem a prendre alguna cosa?

- Mmm clar, però espera que em canvi. - Vaig pujar les escales i ell em seguia. - Ei on vas?

- A dalt.

- No, no, no senyoret. T'esperes aquí avall a què acabi. - Va fer "pucheros" i vaig estar a punt de cedir. - No intentis convencem. T'esperes al sofà. - Li vaig somriure de forma triomfal i a baixar refunfunyant sarcàsticament.

Les cames em van flaquejar davant del meu armari. Res em semblava prou bo per posar-me. Sé que fa tres mesos que em veu vestida de qualsevol manera i que ha decidit estar amb mi, però ara sento la necessitat d'arreglar-me. Vaig treure uns pantalons de campana negres, un top de tirants blanc i una texana curta. Amb allò em vaig posar unes botes negres i em vaig posar una mica de llapis d'ulls.

- Estàs jaaaa??? - Sentia que somicava.

- Que siii, ja baixoo.

Em sentia empoderada. Vaig baixar al pis de baix teatralment i vaig esclafir a riure davant la seva cara atònita.

- Anem? - Li vaig dir plantant-li un petó als llavis.

A l'altre costat de la porta d'entrada, es trobava la seva moto. Vaig tancar casa meva amb clau, i quan em vaig girar ja estava ell oferint-me un casc. Li vaig somriure i me'l va posar, i lligar com si fos una nena petita.

Va sortir de Townhell, i va agafar una carretera emmarcada per uns alts i vertiginosos arbres. Em vaig abraçar al seu tors, i vaig respirar l'aire fresc que esclatava contra la meva cara. Vaig notar que uns ulls em miraven, i vaig mirar al retrovisor. Aquells ulls verds em somreien, i els meus van correspondre, mentre premia més el seu cos contra el meu.

Al cap de 38 minuts d'arbres i prats, vam arribar a un descampat, tot verd, com el paisatge que l'envoltava. Hi havia arbres i flors de tota classe de colors. A més a més, hi havia un petit llac, emmarcat per tota la màgia i frescor d'aquell lloc. Vaig quedar atònita per tres raons diferents:

1. No em podia creure que existís un lloc així a la vida real. Pensava que aquests llocs estaven reservats exclusivament a les pel·lícules.

2. Per què m'havia portat aquí? Era una pregunta que portava rondant-me dins del cap des de que hem sortit de Townhell. O tenia tot preparat?

3. Aquell lloc, en Dan, la moto, tot, era el que sempre havia somiat. La felicitat que sentia era tan intensa, que temia que el dia que s'apagués em sentis buida i mai pogués recuperar, o apropar-me a aquest sentiment.

- Que et sembla? - Seguit d'aquestes paraules, va aparèixer unes estovalles blanques, una cistella de fusta plena de menjar, i també un parell de llibres, de dins d'una de les maletes de la seva moto.

- Des de quan tenies això preparat?

- D'ençà que et vaig conèixer.