Let me love you.

Capítol 13 - Tòxic.

Últimament els dies havien estat més aviat tristos. Havíem arribat a Octubre, els nens corrien per la vorera trepitjant les fulles que havien començat a caure dels arbres, fent-les cruixir sota els seus peus. Havíem deixat de banda els shorts, i havíem tornat amb els pantalons llargs. I per molt que ja fes temps que jo ho feia, vam tornar a posar-nos les nostres estimades dessuadores.


Avui en canvi, el sol havia decidit treure el cap, crec que ens trobava a faltar. He reprès la meva rutina i baixo a les sis, una hora a nedar, fa que em desperti i no sembli un zombi com la Cris a classe.


Surto de casa i vaig cap a l'institut. Semblava que seria un dia més aviat rutinari, fins que trobar una noia més amb el grup va trencar la rutina. M'uneixo amb la resta i observo una noia que no havia vist mai, de cabell rissat, d'un to ros però tirant ja cap al morè. Porta uns aros en els que crec que m'hi cap la cara, i una faldilla vermella amb una samarreta de tirants per dins. Em repassa de dalt a baix amb un somriure de superioritat i m'allarga la mà. ( He de dir que fins que no he arribat aquí, mai m'havien donat la mà com a salutació).


- Em dic Lea. - Li miro la mà que m'està oferint i l'accepto. Ens encaixem la mà durant una mil·lèsima de segon perquè me la deixa anar com si li fes fàstic el simple fet de tocar-me. - Daaaan! - Crida, quan ell paraeix rere nostre, aguditzant la veu mínim cinc octaves i agitant les mans tan ràpid que en un còmic les substituirien per unes ratlles borroses. Se li llança al coll i no el deixa anar. La resta no semblen sorprendre's i posen els ulls en blanc en perfecte sincronia, en Dan incluid.


- Ei Lea... Que tal per París? - li pregunta ell serrant el dens i desenganxant-la per poder tornar a empassar saliva.


- Enriquidor, hi ha tanta cultura, tant d'art... - Deixa anar un sospir i s'emporta les mans al cor. Déu del cel... Havia estat durant tant de temps desitjant que en aquest institut no hi hagués una abella reina, una drama queen... Però s'oposo que això es impossible...


El professor passa pel nostre costat, i arriba a la pissarra, pica de mans i anem tots cap al nostre lloc. Com no, ella intenta seure el més a prop possible del Dan, però els llocs ja havien estat assignats a principi de curs, quan estàvem aquí currant i ella a París. Tinc tal nus a la gola, tal presió, que no puc esperar que acabi la classe per resoldre els meus dubtes, i li tiro una noteta a la Cris que esta asseguda al meu davant. La nota li passa per sobre l'espatlla i es gira d'un bot.


Minuts més tard la nota torna a estar a la meva banda de la taula, i a l'obrir-la m'adono que ha ocupat tot el paper, i mira que jo simplement li preguntava qui era la Lea.


* La Lea és la típica noia rosa dolenta de totes les pel·lícules, però molt en el fons, té un petit tros de cor que deu haver arravatat a algú hahaha. Es broma, en el fons és vulnerable i insegura com tothom, l'únic que no demostra aquesta faceta seva. Per la cara que has fet quan a pràcticament placat al Dan, has de saber que abans sortien, o encara, no estic del tot segura. Sé que aquest estiu, ell li va enviar un missatge dient-li que millor que ho deixessin estar per un temps. Sé que pot semblar cruel aquesta forma de tallar, però no saps com era ella. És la personificació de novia tòxica. El perseguia pel poble per saber on era a tot moment, no podia quedar amb la Lara o amb mi perquè es pensava que l'enganyava amb una de les dues. Tampoc podia sortir amb nois perquè aleshores pensava que l'estava enganyant sobre amb qui estava. Tòxic 100%. I tots érem conscients que quan tornes del seu "enriquidor" viatge, intentaria tornar amb ell, o simplement fingiria que no havien tallat. A en Dan li costa dir aquesta mena de coses, li costa obrir-se i expressar els seus sentiments, però en els fons és molt bona persona i es preocupa molt per la gent, l'únic que li costa mostrar la seva part sensiblera. I que hagi de tornar a tallar és una putada per ell, perquè realment no l'estima. Sé que estic responent més que la teva pregunta però el professor Williams em provoca una son molt heavy, xd.*

Hi havia massa informació que assimilar. Guardo la nota a l'estoig per demanar-li més explicacions a la Cris quan sonés el timbre indicant el fi de la classe, pero de cop una punta de boli s'em clava diverses vegades. Em giro i em trobo amb uns ulls verds mirant-me i un somriure burleta sota d'ells.

- Que vols?

- Res la veritat, només volia mirar-te. - poso els ulls en blanc i miro atentament el professor abans de que ell ens miri a nosaltres, pero no puc evitar fer un petit somriure.