Let me love you.

Capítol 30 - Home

El seu pit s'havia convertit en el meu lloc segur, i la seva lenta respiració en la meva cançó per anar a dormir.

Van picar a la porta i em vaig incorporar mecànicament. Sense tenir temps a impedir-ho, la meva mare va entrar a la meva habitació. Vaig donar una ràpida ullada a la meva habitació, per saber en quines condicions es trobava. Tenia a en Dan adormit al meu costat, somrient, una caixa de pizza oberta a terra, i Harry Potter i l'Ordre del Fènix, reproduint-se al portàtil.

Em vaig emportar un dit als llavis, i vaig reprimir alguna rèplica de la meva mare. Em vaig aixecar lentament tractant de no despertar la bella dorment que tenia al meu costat, i vaig sortir de la meva habitació emportant-me la meva mare amb mi.

- No m'havies dit que tenies nòvio! - Va exclamar un cop fora.

- Tu a mi tampoc. - Les dues vam quedar sorpreses pel meu comentari. Es va creuar de braços, i gairebé podia sentir el que pensava: no li semblava bé que tingués un noi a l'habitació, però sabia que jo tenia raó, i també que era prou grandeta per  decidir amb qui m'anava al llit.

- Bé. Venia a comentar-te... que el dissabte que ve anirem a sopar a casa d'en Chester.

- Anirem no. No, no, no. Aniràs. Jo no penso anar a enlloc. No el vull conèixer, i menys sopar, com si fóssim una família. No.

- Però...

- No!- Vam sentir soroll dins la meva habitació, i les dues ens vam girar en direcció a la meva porta. Si us plau que ara no sortís. Si us plau. Vaig mirar la meva mare i vaig entrar abans que ell pogués interrompre el silenci que hi havia allà fora.

Estava assegut al meu llit fregant-se els ulls com un nen petit. Aquell simple gest em va enternir i em vaig tranquil·litzar una mica.
Em vaig deixar caure al seu costat, i ell s'em va quedar mirant des de dalt amb les celles arrufades.

- Tot bé?

Se'm van ennuvolar els ulls i vaig mossegar el llavi d'avall amb força per no plorar. Em sentia impotent, i egoista. Volia que fos feliç, però no podia parar de pensar en el meu pare. La meva mare es veia amb el Cheaster mentre el meu pare encara era amb nosaltres? I jo no volia formar part d'una família en la qual l'home que m'havia criat, no en formava part.

No m'havia adonat que plorava fins que en Dan em va fer un dolç petó sobre una llàgrima, que queia galta avall. Va clavar aquells ulls verds en els meus, però d'una forma tranquil·litzadora. Vaig tornar a arraulir-me en els seus braços.

El seu pit s'havia convertit en el meu lloc segur, i la reva lenta respiració en la meva cançó per anar a dormir.

----------------------------------------------------------------------------------------------

L'endemà al matí no havia marxat. Havíem passat la nit junts per primer cop, i la veueta insegura de dins meu, es preguntava si s'havia quedat només per pena, però la vaig fer callar en veure la cara d'angel que tenia quan dormia.

Vaig baixar de puntetes a la cuina, i em vaig assegurar diverses vegades que la meva mare no hi fos. La veueta dels collons em deia que havia anat a casa d'en Chester, però no la vaig poder callar perquè sabia que no s'equivocava.

En Dan va baixar quan ja tenia l'esmorzar gairebé enllestit. Em vaig ruboritzar en veure que només anava amb una samarreta blanca de màniga curta i uns bòxers negres. Però que s'estigués despentinant el cabell i rascant-se els ulls com un nen petit compensava. Va seure a un tamboret i va fer una pessigada a les torites que havia preparat. Li vaig picar a la mà i va riure.

- Bon dia. - Va dir mandrós. Va rodejar la taula i es va posar rere meu. Em va abraçar per l'esquena i em va fer un petó al cap. Sí, era ell amb mi em sentia forta, capaç de tot. Em vaig girar i li vaig tornar el petó.

- Bon dia.