Let me love you.

Capítol 17 - You & I

Un conjunt d'emocions envaïen els meus pensaments en aquell mateix moment. Que havia significat allò? A ell li agradava? A mi m'agradava? O tan sols ens havíem deixat emportar per l'emoció del moment.

Una mà movent-se davant dels meus ulls em va fer tornar al món real.

- Estaves empanada tia. - Em deixa anar la Cris en veure que reacciono. - En què penses?

- Eh res, res. - Sacsejo el cap a banda i banda, i esborro tots aquells dubtes del meu cap. - Que m'estàveu dient?

- Que ens hem d'organitzar per dormir.

Miro al meu voltant per primer cop d'ençà que he baixat de l'habitació acompanyada d'en Dan.

- I l'Alan i la Lea? Com heu aconseguit que marxin?

- Nosaltres no hem aconseguit res, a estat en Dan. - Em giro tan bruscament cap a ell, que els altres han d'amagar el riure que els hi ha provocat la meva reacció. - Després que la Lea et fes mal, en Dan l'ha fet fora d'un crit. - Intento trobar els seus ulls però m'és impossible, ja que té la mirada fixa en els seus peus.

Es creuen unes quantes mirades interrogatories en mig d'un incòmode silenci, finalment la Cris proposa on dorm cadascú, i en Dan marxa a la cuina a buscar un got d'aigua. Anava a seguir-lo i agrair-li el que a fet per mi, però opto per quedar-me al sofà amb la resta.

- Tinc tres habitacions amb dos llits de matrimoni i un individua'l. Algú pot dormir al sofà, si no voleu estar estrets. - Ningú no diu res perquè fa l'afecte que a ningú no li apeteix gaire dormir al sofà i deixar-se allà les cervicals.

- Ja hi dormo jo al sofà si voleu. - S'ofereix en Dan sortint de la cuina amb el vas a la mà. S'asseu d'avant meu i aquest cop m'atrevesa amb una mirada de la qual no seria capaç de desxifrar-ne el significat.

- Segur que no et fa res? - Diu la Cris per modèstia, perquè sense esperar resposta prossegueix amb la distribució. - Lara, Aidé. Qui es quedaria amb el llit individual? - La Lara i jo creuem les mirades esperant que alguna s'ofereixi. En veure que les dues utilitzàvem la mateixa tècnica decideixo desistir i oferir-me jo, amb la petita esperança que la Lara em cedeixi el seu llit.

- No importa, ja me'l quedo jo.

- Segur?

- Sí, sí tranquil·la. - Merda.

- Aleshores, tu i en Ton?... - pregunta la Lara amb precaució, mirant a un i després a l'altre repetides vegades. Ells entrellacen les mans i es somriuen, primer per ells i després per nosaltres, donant-nos a entendre el que jo ja sabia. Veig la decepció a la cara de la Lara, i la preocupació a la cara de la Cris. Veig la sorpresa a la cara d'en Dan, i la felicitat pura a la cara d'en Ton.

Badallo, sorollosament i exageradament, per trencar la tensió de mirades, amb la indirecta d'anar ja a dormir. Me'ls miro a tots amb la boca encara oberta, i finalitzo el badall. Capten la indirecta i marxem tots a les nostres respectives habitacions. Al capdamunt de l'escala em giro en direcció on es trobava en Dan. Ell seguia assegut al sofà amb el cap cot. Tenia unes ganes terriblement immenses de baixar saltant aquelles escales i saltar sobre seu i continuar el que fa uns minuts ha començat al quarto. Em frego els ulls amb força amb el palmell de la mà, i deixo anar un petit sospir.

M'estiro cap per ball al minúscul llit on em tocaria passar la nit, i rodolo deixant la mirada fixa en el fosc sostre. El que sento pel Dan es real o no passava més enllà del carnal? I si és veritat que sento alguna cosa per ell, quan va començar...? El conec des de fa poques setmanes, i és de les persones més complicades que he conegut, saber el que pensa és tan senzill com desxifrar a enigma.

Rodolo un altre cop per quedar-me boca abaix. Arronso una cama i n'estiro l'altre. Giro el coixí perquè estigui la part freda. Canvio de costat. I un altre cop. I un altre. Estiro el braç i el passo per sota el coixí. Ara per sobre. Torno a estar cap per ball. I ara cap per munt. Amago la cara en el coixí i ofego un crit de desesperació. Impossible dormir amb aquesta calor, en aquesta roca minúscula, i amb els dubtes augmentant un 50% per minut. M'incorporo i em quedo asseguda observant la negror absoluta. Surto de la claustrofòbica habitació, decidida a prendre'm un got de llet i remullar-me una mica la cara, mirant si així se solucionava l'insomni. M'aturo al llindar de la porta en escoltar uns riures entremaliats a l'habitació del costat, ocupada per en Ton i la Cris. Se'm dibuixa un mig somriure, i caic en el malament que ho deu estar passant la Lara en aquest precís instant. Aniria a parlar amb ella però aleshores sabria que ho sé, i també sabria que la Cris ho sap, i no estic precisament d'humor per posar-me en un "bollodrama" tan espectacular com aquest.

Baixo decidida els esglaons, ja que com més parada estigui més informació rebré sobre lo bé que so passa la parella feliç i no em bé precisament de gust. Forço la vista per no entrebancar-me amb quelcom, i en obrir la nevera deixo anar un gemec en trobar-me amb tanta llum de cop. Dins la nevera només té llet d'avena, ni rastre de normal. La deixo sobre el marbre i em frego els ulls després que finalitzi la cegadora llum de la nevera. Agafo un got del moble de dalt, posant-me de puntetes, i quan obro el tetrabric el beso tot, en presagiar una ombra rere meu. Una mà se'm posiciona al maluc, i instintivament em dono la volta de cop, repartint cops de puny a l'aire. Una greu riallada sarcàstica surt del fons del coll d'en Dan, i em mira intensament amb aquells ulls hipnotitzadors.

- Que pretenies, àngel? - Corba un mig somriure i mira els meus llavis.