Let me love you.

Capítol 15 - Sicko mode

-Jo no l'he convidat! - em defenso davant les seves acusacions. Com pretenen que la convidi a una Barbie a una festa a la piscina que no és a casa meva i a més a més és l'exnovia d'en Dan, la qual odia tothom d'aquesta habitació. Em creuo de braços i em recolzo a l'illa que hi ha a la cuina. Tots m'estan mirant amb incertesa, desconfiança, formant un cercle al meu voltant, entretancant els ulls, com si fent aquest gest poguessin veure el que estic pensant.

- Algú em pot portar una coca-cola? Que malament tracteu els vostres convidats, deu meu senyor. - Deixa anar des del sofà, en el qual ningú li ha convidat a seures, amb aquella veu que podria ser treta d'Alvin y las ardillas.

- De debò que em veieu capaç de convidar algú així?- Dic plegant-me de braços. Sospiren i es miren entre ells.

- I ara que fem amb ella, no és la típica que marxa si li demanes si us plau. - Diu la Cris girant-se amb les mans als malucs, en direcció a la invasora del seu sofà que s'està mirant les ungles de gel.

Piquen al timbre, i la Cris ens mira amb les mans juntes davant de la cara en senyal de suplica, resant perquè no hi hagin més sorpreses i siguin ja les estúpides pizzes. Però evidentment, no som gent amb sort, i a l'obrir la porta ens ruboritzem en veure tot l'institut, i gent de fora i tot, al seu jardí, amb altaveus i cerveses. Entre ells, com no podia ser de cap altra manera, l'Alan.

La Lea salta del sofà entre crits d'emoció, i saluda a aquell noi de metre vuitanta, de cabell rissat i ulls blaus, amb un petó a cada galta. Agafo el Dan del braç perquè no salti a l'atac, i ja s'encarrega la propietària de la casa de demanar explicacions.

- Es pot saber perquè collons has portat tota aquesta penya aquí, Alan? - Està tan enfadada ,que si fos un dibuix animat estaria traient fum pel nas. En comptes de demanar disculpes, la mira de dalt a baix, comprovant lo bé que li queda el banyador, i la torna a repassar. En Ton va decidit a fotre-li un cop de puny, i tota la gent que a cabut a la casa està corejant perquè es peguin. La Cris l'atura, i tothom es queda de pedra. L'Alan, per primer cop aixeca la vista fins a la cara i li dedica un d'aquells somriures de noi prepotent i superior que sempre fa, i és aleshores quan ella descarrega el seu puny contra el seu nas. Aquest gest fa que ell es posi les mans ràpidament a la ferida i que tiri dos passos enrere. Les noies d'entre "el públic" aplaudeixen, i els nois s'enriuen pel fet que li hagi pegat una noia.

La Cris se sent aclaparada per tot això i intenta obrir camí entre la multitud per pujar a la seva habitació. La Lara i jo ens mirem i la seguim. Quan hem pujat les escales que donen als dormitoris, quasi ens tanca la porta als nassos, fins que ens veu. S'asseuen al llit, i jo tanco la porta amb compte de no fer soroll, no sé perquè. A l'asseure'm, del pis de sota comença a sentir-se barullo, i de cop unes fortes vibracions. Es tapa la cara amb les mans i és deixa caure d'esquena al llit.

- No sé com merdes s'ha liat tant. Si esque només us havia convidat a vosaltres... Els meus pares em van deixar ben clar que res de festes, si a dures penes els vaig convèncer de convidar-vos TAN SOLS a vosaltres a dormir, imagineu tota aquesta multitud, si és l'institut sencer i gent del Ride High. Per l'amor de Déu, estaré mínim un mes castigada sense mòbil, i a saber quant de temps sense sortir, bua i ja no esmentem el tema que em tornin a tenir confiança- No parava de parlotejar i fer molt poques pauses. Semblava que el cap li hagués d'explotar fins que l'he hagut d'interrumpir perquè tingues uns segons per respirar.

- Cris! Tranquil·litzat! Ara baixarem, i farem fora tota aquesta gent, la Lea i l'Alan inclosos, oi que si Lara? - Aquesta assenteix - I aquí no haurà passat res d'acord? D'acord?- he hagut de repetir per convencer-la a ella i a mi mateixa. Esperem uns segons més totes estirades al seu llit a la llum dels fanals que il·luminen el carrer a aquestes hores, i ens aixequem. És la Lara qui obre la porta, i descobrim que aquelles vibracions era el Travis Scott, des de l'altaveu que algú ha portat, cantant Siko mode. El menjador estava més buit que quan hem desaparegut, però encara hi ha algunes persones alçant gots de plàstic que han sortit de la nada, i perrejant al ritme de la cançó. I hi han gots pel terra i el menjador sembla que hagi petit una estampida, i mira que només ens hem absentat unes poques cançons. La Cris insinua tornar al seu quarto, però la Lara li barra el pas i baixem a la jungla. Desconnecto el bafle, i la gent m'escridassa, comentari que responc amb el simple dit cor.

La propietària d'aquesta casa, puja sobre la taula del menjador, i totes les mirades es dirigeixen a ella. La Lara obre la porta i la Cris deixa anar:

- Aquesta festa ja ha finalitzat, aneu sortint o no tindre més remei que trucar a la policia.

- I es pot saber que penses dir a la poli?- Després d'aquest comentari, en Dan i en Ton, s'apropen a aquella criatura de quinze anys fent cruixir els seus punys en senyal d'amenaça, aquest s'encongeix i emunteix.

La gent resignada perquè els hi han trencat el rotllo, va sortint murmurant entre dents, la casa ja és pràcticament buida, però evidentment, l'Alan i la Lea no s'han rendit.