Let me love you.

Capítol 1 · Respira

El despertador va sonar a les sis. Em vaig incorporar i em vaig quedar mirant embovada la platja. Vaig decidir baixar a nedar per eludir els meus pensaments i preguntes. Déu meu avui és el primer dia, odio els primers dies, mai sé què fer.

Intentava no fer soroll perquè el més segur és que la meva mare no s'hagués llevat. Però per la meva sorpresa, quan havia arribat al final de les escales, ja estava allà. Tenia els ulls plorosos i estava mirant àlbums de fotos. Per evitar recaure, vaig agafar una tovallola i vaig sortir de casa.

Em vaig aturar just al tancar la porta rere meu. Em sabía greu marxar així, sense consolar-la ni res... però estiava cansada que en aquesta casa tot fossin llàgrimes i dies grisos.

Vaig agafar aire, i em vaig començar a dirigir cap a l'aigua a pas accelerat, com més a prop estava de quedar-me xopa més ràpid anava. Vaig llençar la tovallola a una distància que on era més que probable que sortís més neta que jo. I aleshores, em vaig capbussar. L'aigua gelada em va despertar de cop, i una fiblada d'energia va apareixer del no-res. Vaig oblidar tots els problemes, dubtes i temors que m'envoltaven. Nedava, i nedava, i nedava, i nedava encara més. Estava tan absorta que m'oblidava d'agafar aire i tot. Quan vaig sortir a l'exterior vaig exhalar tot l'aire que em va capiguer als pulmons. Intentava assecar-me els ulls amb el palmell de la mà (gest molt absurd), per intentar aclarir una mica la vista, ja que era molt aviat i amb prou feines sortien els primers rajos de sol.

Vaig escorre'm el cabell amb una tovallola xopa plena de sorra i així també per sobre el cos, per no convertir casa meva en una llacuna. Quan vaig entrar a casa la meva mare ja no estava al sofà, però els àlbums seguien allà, oberts. Tenia una temptació realment immensa de seure'm allà i trencar a plorar mirant les fotografies del meu pare. Però no tenia temps per perdre, ja eren les 7.00, i les classes començaven dintre d'una hora i mitja.