Let me love you.

Capítol 26 - Night Changes ( Part 1)

No sabem quin nom posar a aquest grup :)

Cris: Que us sembla avui, a les 21:00 a casa meva? Pizza, comèdia romàntica sensiblera... 

Lara: Siiiii.

jo: Va sí.

En veritat em venia de gust. Havíem passat moltes setmanes enfadades pel nostre orgull, i semblava que encara hi havia un petit matís d'incomoditat entre nosaltres, les coses no s'arreglen tan ràpidament, per molt que tot fos un estúpid malentès. Ens havíem dit moltes coses que no pensàvem, o potser sí, i semblava que encara hi havia una mica de rancor per això per part de totes dues. Aquella nit podia fer que tot tornés a la seva antiga i tranquil·la normalitat, o incrementar encara més la tensió. Però era o això, o quedar-me amb ma mare.

Des que vaig tornar a casa després de la festa de la Cris, no li vaig tornar a dirigir la paraula. Ella ja sabia que en Chester és el pare d'en Ton. No calia que jo li expliques. Hi havia una tensió increïble cada cop que baixava a esmorzar. Mastegàvem en silenci i notava la seva mirada clavada en el meu perfil. Sé que algunes vegades obria la boca per dir alguna cosa, però s'ho repensava i la tornava a tancar. A mi em sabia molt de greu estar així, de debò. I volia que fos feliç. Però no estava prou serena per a mantenir aquella conversa amb ella.

jo: Em quedo a dormir a casa la Cris.

Mama: D'acord passat-ho bé.

Poso a la motxilla uns texans i una dessuadora grisa per l'endemà, i uns pantalons de xandall i una samarreta ample per dormir. Mira que tinc pijames eh, però sempre em decanto per les coses amples.

Dan: Passa-t'ho bé àngel

No podia parar de rellegir aquell missatge, i instnataniament se'm instal·lava un somriure idiota a la cara.

Jo: <3