Let me love you.

Capítol 18 - Say my name.

Em vaig apartar d'ell d'una empenta, adonant-me que em seguia tenint agafada per la cintura.

- Que té espantat, àngel? - va fingir preocupació i va deixar anar una riallada sarcàstica.

- Joder, tu que creus?

Em mira de dalt a baix i m'adono que només porto una samarreta que havia sigut del meu pare. L'estiro una mica cap a baix perquè em cobreixi més del que ho fa, i em plego de braços sobre el pit, esperant que acabi de fer-me la revisió, amb les celles arrufades. Començo a picar impacient amb el peu a terra, i finalment aixeca la mirada. Fotuts ulls.

- Penses dir res més o et quedaràs aquí plantat inspeccionant-me.

- Faré el que tu em diguis. - Es mossega el llavi inferior i trenca la distància que havia intentat aconseguir. M'agafa per la barbeta, clavant la seva mirada a la meva. Trigo més temps del que hauria a girar-me i fixar-me en lo interessant que és la nevera de la Cris. Aquest cop el seu riure és més suau, i va acompanyat d'un sospir sarcàstic. Sabíeu que els sospirs també poden ser sarcàstics? Jo tampoc. Fins ara.

Noto la seva respiració al meu clatell. M'envolta amb els seus braços. Em recorre un calfred per tot el cos.

- T'incomodo, àngel? - em murmura. Se'm posen els pèls de punta en sentir la seva boca tant a prop.

- Para de dir-me així. - dic en un to de veu quasi inaudible.

Em gira en un àgil moviment, i desapareix els mil·límetres que mantenien els nostres llavis allunyats. No m'aparto. No vull apartar-me. La temptació i el desig és massiva. M'agafa per sota les cuixes. M'alça deixant-me penjada com un coala, i m'asseu damunt l'illa de la cuina. Passo les mans per sota la seva samarreta, resseguint els seus abdominals. No m'adono ni del moment en el qual se la treu, però si m'adono que la porta d'una habitació s'ha obert. Ens separem a l'instant, mirant al capdamunt de les escales. No es veia a ningú, de moment. Salto de la barra, i ell agafa la seva samarreta d'una revolada. La Lara ens il·lumina amb la llanterna del seu mòbil, i es para en sec.

- Que coi...? - Em mira primer a mi, i després a en Dan, un altre cop a mi, i un altre cop a ell. Com si allò fos un emocionant partit de tenis. - Que ha passat aquí? També esteu liats?

- No - Dic a la vegada que ell diu:

- Algo així. - Amb un somriure de superficiencia.

- No. - Repeteixo ara mirant-lo directament a ell.

Sobtadament mirem tots cap al pis de dalt, a l'escoltar uns crits, i de cop un cop de porta tan fort que fa tremolar tota la casa. La Cris baixa les escales feta una fera i amb els ulls vidriosos. Seguidament apareix rere seu en Ton, alteradíssim i intentant parlar amb ella, però ella es nega a escoltar-lo i segueix baixant mentre intenta reprimir les llàgrimes. En Ton l'agafa pel braç intentant aturar-la, però ella es deixa anar amb un crit i trenca a plorar allà al mig deixant-se caure a terra. Ell s'agenolla al seu costat, però ella li engega una bufetada. En Dan se l'emporta a part. La Lara seu al seu costat i l'abraça, mentre ella sanglota desconsolada. Els nois surten al jardí, i en Ton s'asseu a la bora de la piscina aguantant-se el cap entre les mans.

Trenta minuts més tard, en Ton i en Dan han marxat d'allà, vés a saber on.

- Marxa amb la puta de la Marcie! - li havia cridat la Cris abans que els nois desapareixen per la porta d'entrada.

Ara ens trobavem les tres a la sala d'estar, observant a la Cris que tractava d'explicar-nos el que havia passat.

- Estàvem... mmm...

- Ja sabem el que estàveu fent. - La talla secament la Lara. S'escura la gola adonant-se que havia sonat més seca del que pretenia, i li fa un gest a la Cris perquè segueixi.

- Doncs això, que la cosa començava a posar-se emocionant, i com si fos una pel·lícula de drama, en comptes de dir el meu nom, ha dit... a dit el de la Marcie.

La Marcie era com un clon de la Lea, però amb un ros més postís. Era la capitana de les animadores, com no es podia esperar altra cosa de l'abella reina, i tenia a tots els jugadors de futbol rere seu. És la Regina de "Mean Girls", la Quinn en els primers episodis de "Glee", la Sharpay a "High School Musical". S'oposo que ho heu entès.

Cap de les dues sabia que dir. Ens vam quedar uns quants segons en silenci, i aleshores em vaig aixecar del sofà, cap a la cuina. Obro el congelador, i d'allà trec dues terrines. La Cris es gira i em diu:

- Agafa la de xocolata, l'altre és de iogurt baix en calories, per simulacre d'alerta vermella. Això no és cap simulacre.