Cada vegada que respires 2a part

Capítol 22, 35a part: Fi, Observant darrere el teló.

Continuació 23 de juny de 2011

La Míriam tenia clar que no pensava deixar sol el seu pare durant la revetlla, per molt que ell insistís que era jove i que havia de sortir a divertir-se. És el que et toca a la teva edat. Jo estaré bé, passaré una nit tranquil·la amb en Baloo, faré un sopar ràpid i em menjaré un tros de coca de postres, res d'especial. Ni de conya, papa, ho celebrarem tots plegats! Dit i fet. Va convocar els seus amics al pis, ben passades les dotze en una barra lliure de refrescos i cava a la qual tothom va contribuir. L'Úrsula, encarregada de la selecció musical, va donar el tret de sortida amb un tema dels Garbage , You look so fine , que va omplir de romanticisme l'ambient amb uns ben merescuts ooohs d'entusiasme.

- Tens un pis molt xulo. _ va confirmar la Cristina, copa de cava en mà, a la Míriam que estava asseguda a la terrassa prenent la fresca, com si absorbís tot el aire de la nit i se'l fes seu, potser per compensar la calor asfixiant que els havia ofegat a casa tot i tenir la precaució de baixar les persianes quan el sol donava de ple a la sala d'estar, cuina o algunes de les habitacions de la planta de dalt.

- M'alegro que t'agradi. La veritat és que és un pis gran i còmode, però força calorós. Tu vius a prop?

- Al centre, en un apartament minúscul i desballestat en comparació a aquest!

- No deu ser per tant! Que exagerada, que ets! Per cert, com us va amb en Pau? Se us veu molt units com a parella, molt millor que nosaltres dos quan encara sortíem plegats!

La Cristina anava a respondre un Oh, sí, fantàstic!, més fingit que real perquè realment el que hauria volgut dir era Que no te n'adones? Tu ets el seu centre de referència i ell continua donant voltes al teu entorn com un satèl·lit que marca l'onatge de la mar o provoca un eclipsi profund en la nostra òrbita enfosquint-ho tot quan tu ni tan sols goses mirar-lo, és que no ho veus? , però va preferir emmudir a temps per no entorpir la conversa amb absurdes recriminacions que no portaven enlloc. Va buidar la copa d'un glop. La dolçor del cava semi-sec, el favorit de l'amfitriona, li despertava la set. _ Crec que vaig a buscar més beguda. És a la sala, veritat?

La seva acompanyant no va contestar , potser era que ni l'havia escoltada, era el que acostumava a passar amb les visites que es rebien per obligació, va imaginar la Cristina.

- Bé, llavors aniré passant cap dins, si no et fa res. Em moro de set, deu ser per aquesta xafogor espantosa! _ es va aventurar a comentar la noia amb una alegria fingida per trencar aquell glaç que semblava incrustar-se entre les dues. La veritat era que començava a sentir-se empipadorament invisible.

La Míriam es va alçar en veure el seu pare, un home que imposava tot s'havia de dir. Dret, com un déu grec, estava com hipnotitzat contemplant-les.

- Perdona Cristina, ja continuarem parlant més tard, et sembla?_ la noia es va dirigir directe cap a ell.

En Pau va quedar suspès en aquella imatge que el va dur a reflexionar sobre la teoria de la gravetat. Tot objecte a l'univers que posseeix massa exerceix una atracció gravitatòria sobre qualsevol altre objecte amb massa, independentment de la distància que els separi. D'altra banda, a més massa dels objectes, més atracció entre ells, de la mateixa manera que quan més proximitat existeixi entre ells, la força d'atracció augmentarà. Teoria de Newton aplicada a una escena quotidiana de les moltes que ens oferia el dia a dia. Sí, la física i la matemàtica eren pertot arreu, va concloure amb desgana. Dues noies xerrant en un espai obert, amb les cames balancejant-se rítmicament al ritme d'una melodia que sortia de l'interior de la sala. Al fons, un home dempeus a pocs metres, de posat impertorbable i mirada somiadora, sense cap determinació en el gest. Les mans a les butxaques, present de cos , però absent d'esperit, només observant. Una mirada, un intercanvi visual momentani. Què tenia de misteriosament especial aquell home que la xuclava cap a ell, com els pols oposats d'una superfície imantada? 

Continuarà...

La de la imatge és la Míriam.

Aquest és eltema musical que posa l'Úrsula a la festa.