Cada vegada que respires 2a part

Capítol 25, 2a part, Omega: Principi.

matí, 21 d'octubre de 2011

En Jordi espera que canviï el semàfor. Hi ha molt de trànsit. Malgrat tot hi ha gent que s'impacienta creuant el carrer quan veuen un petit forat. Agafen embranzida i corren. Una forma com una altra de jugar-se una vida. Un cotxe, un bus, o una moto que no pot frenar a temps i ja tens un vianant estampat al terra ferit de més o menys gravetat, sense comptar amb l'ensurt del conductor. Ell no té pressa. Ben mirat, se sent rarament calmat ara que sap a què atenir-se. Abans de sortir ha tingut la prevenció de deixar en Baloo a la veïna, la Laura, que se l'ha mirat amb desconfiança quan l'ha vist al llindar del seu pis amb el gos. Pots cuidar-me el gos una estona? He de fer unes gestions molt importants i em faries un favor enorme. Jordi, no faràs alguna bestiesa! Quina pensada més absurda, no! La seva rialla l'ha confortada. Està bé! Quan tornaràs a buscar-lo? De cara a primera hora de la tarda. En Baloo ha entrat al pis, precedit per en Zeus. Ni tan sols s'ha girat per acomiadar-se de mi. Ha continuat ranquejant pel dolor amb la lentitud d'un animal vell. Per a mi , no has estat només un gos. Durant molt de temps has estat tota la meva vida. El meu únic suport, amic, company. Et deixo en bones mans, no en tinguis cap dubte . Saps que t'abandono, ho noto en la teva mirada que se m'ha clavat a l'ànima quan t'he tret de casa. Ho entens, veritat? T'he fallat, ho sé, com ho he fet amb tothom: amb el pare, amb la meva dona, sobretot amb la meva filla. El semàfor canvia a verd. Al seu costat, un noi porta un nen de la mà. Vinga Èric, ara ja podem travessar, veus? En Jordi els observa amb simpatia. Li recorden a ell i a la Míriam. Mentalment els transforma. Posa-li dues cues, un vestit, unes sabates de xarol, un abric ben cordat fins dalt. Papa, fins quant m'estimes? D'aquí a l'infinit. I això és molt? És més que molt, és moltíssim, és mil vegades moltíssim! Llavors, em compraràs un altre conte? Serà possible, quina barra! Va, que m'has dit que me volies molt! Ai, què en farem de tu! Haurem de tornar a demanar al llibreter que ens en recomani un. No, fes-ho tu aquest cop! D'acord, però ja no te'n compraré cap més. Val. Mig ajupit, al seu nivell. Què es diu? Gràcies, papa. I un petó, no? Sí, et faré un petó enoooorme, més que infinit.

Arriba a l'avinguda. Uns metres més. Quan obre el portal es topa de front amb un veí. El cerimonial de sempre. Bon dia! Bon dia! Tot bé? Sí, perfecte! Prem el botó de l'ascensor, hi entra. Segons que et catapulten dalt en un compte enrere. Míriam, ja sóc aquí! Ha anat bé? No. Llavors a què esperem?

El de la imatge és en Jordi.

Continuarà...