Cada vegada que respires 2a part

Capítol 22, 40a part: Fi, Observant darrere el teló.

22 de juliol de 2011

- El gris fosc o el clar? _ va ensenyar els dos vestits d'home a la noia .

- El clar. I la camisa blanca amb la corbata a joc._ va precisar ella.

En Jordi es va vestir seguint les indicacions de la seva filla i va sortir amb temps de sobres. Va agafar el bus per després fer transbordament amb el metro fins arribar al centre. Es va guiar per l'experiència que dóna viure a ciutat per ubicar-se amb facilitat. Avinguda Sèrifos número 33, entre els carrers Perseu i Dànae. Fàcil. Va escollir uns jardins propers a l'edifici amb la intenció d'asseure's en algun banc a esperar. Va revisar la carpeta. Sí, tenia tots els documents a punt. El telèfon? El va posar en mode silenci. No volia que se li passés per alt. Seria terrible que li sonés enmig de l'entrevista! Va mirar l'entorn. Bonic, força net, es notava que havien netejat els operaris de l'ajuntament, però avorrit. No hi corria ningú per allà. Normal, amb aquelles temperatures qualsevol sortia de casa per gust! Va fer una ullada al rellotge. Faltava mitja hora encara! Tenia una llarga estona per endavant. Què fer? Es va dedicar a somiar despert. Si aconseguia aquell lloc de treball, podria aconseguir qualsevol fita a la vida. Havia de destacar, fer l'impossible per convèncer que era l'única elecció adequada per aquella empresa. Podria aconseguir-ho? No pateixis papa, jo t'asseguro que et contractaria_ havia afirmat la nena abans d'acomiadar-lo amb el signe de la victòria als dits i un talismà en forma d'escarabat que segons l'Úrsula no podia fallar. El va buscar dins de la butxaca de l'americana i el va afermar entre els dits de la mà dreta empès per una estranya superstició. Que no deien que la sort existia? A tres quarts va creuar el parc per entrar a l'edifici on tenia concertada l'entrevista. Intèrfon, primer pis. Va pujar a peu. Segona porta. La va empènyer. Era una sala enorme, pintada d'un blanc trencat amb ombres de brutícia per la pols o per la gent que s' havia recolzat a la paret, el greix del cabell, les mans, les soles d'algunes sabates, una imatge descurada prou visible si un era observador. Com era possible que ningú hagués tingut el pensament de netejar-ho? va rumiar incrèdul.

I Vostè es diu? – el va interrogar la recepcionista. Desperta, torna a tocar de peus a terra! Últimament s'abstreia amb més facilitat que mai. Era la falta d'un horari regular, el munt d'hores sense uns objectius ben definits, què si no? En Jordi va indicar el seu nom i cognoms amb els ulls baixos en notar-se observat per aquella dona que intuïa que potser acabaria coquetejant amb ell . A veure... va revisar un full amb un munt de noms, li va fer una petita creu al costat, i li va indicar amb el dit índex que s'assegués mentre mossegava la punta d'un bolígraf amb un somriure per sota el nas alhora que parpellejava nerviosa. Ara mateix el cridaran... Aquella desconeguda el repassava de dalt a baix i no va poder evitar envermellir lleugerament. Damunt d'una tauleta de vidre hi havia una sèrie de revistes. Va arreplegar la primera de la pila, sense fixar-se que era una revista femenina de xafarderies. Li va fer vergonya regirar més entre el gruix de publicacions , així que la va començar a fullejar només per estar ocupat. Se sentia observat per aquella dona que tenia la vista clavada en ell . Per Déu, és que no podia estar per altres afers? Ordenar paperassa, treballar a l'ordinador, revisar l'agenda... Va alçar la mirada i va coincidir amb els seus ulls, fitant-lo absorta. Va estossegar nerviós i va demanar per anar al lavabo on es va refrescar la cara. Al minut de sortir-ne, per fortuna, un home d'aproximadament la seva edat el va cridar al seu despatx.

- Bon dia!

- Bon dia! _ es van donar les mans. _ Espero que no l'hagi fet esperar gaire...

- No, no, i ara!

- A veure... ja sap que necessitem un encarregat d'obra , preferiblement amb titulació d'arquitectura. D'entrada és per fer un seguiment i control tant dels projectes com de les obres que la nostra empresa té previst elaborar en diversos organismes públics de la ciutat. També es tractarà de desenvolupar els processos necessaris per dur-ho a terme, així com dirigir i coordinar les accions necessàries perquè el servei s'ajusti i s'adapti a les necessitats previstes, etcètera, etcètera.

- Puc afirmar que hi tinc la mà trencada en el sector , ja que m'hi he dedicat des que em vaig llicenciar i, cregui'm, fa un grapat d'anys d'això!

- Pel que hem vist té un expedient extraordinari, amb una mitjana de notes de notable a excel·lent.

- Sí, era força bon estudiant. _ va manifestar amb modèstia en Jordi, a qui mai havia agradat destacar.

- Veig que també domina l'anglès i el francès.

- Bé, vaig estudiar en una escola francesa, a més el darrer any de la llicenciatura la vaig fer a Anglaterra.

- Perfecte. Pel que fa a l'experiència laboral, gestionava una empresa... familiar?

- Sí. Era del meu pare.

- Funcions?

- Gestionar els contractes amb els administradors, controlar les obres, fer plànols...

- I experiència com a encarregat?

- Per desenvolupar aquestes tasques ja tenia el personal adequat. La meva feina estava per sobre de...

- Entenc, entenc... però, és clar, el que nosaltres requerim és algú que estigui permanentment a peu d'obra, fent un control de la feina dels operaris.

- Com a arquitecte i cap d'una empresa no em podia limitar a aquestes funcions, havia de delegar, tot i així conec de manera directa aquest món i sé que puc complir amb els seus objectius.

- Està bé, està bé... _ l'home va assentir satisfet amb la resposta. _ Com ja haurà vist, es tracta d'una plaça amb possibilitat de contracte indefinit. S'iniciarà com un contracte de prova i, si quedem contents del seu rendiment, hi ha l'opció de formar part de la plantilla de manera permanent. El sou brut és de vint-i-cinc mil. Li sembla correcte?

- Sí, i tant.

- Podria incorporar-se immediatament?

- Quan vulgui. Estic aturat.

- Esplèndid._ l'home li va tendir la mà. Donava per acabada l'entrevista. _ Senyor Ferrer, encantat! Espero que ens tornem a veure ben aviat! Francament, té un currículum molt bo i això de dominar dos idiomes estrangers... cregui'm no tothom pot dir-ho!

- Gràcies.

- La setmana vinent tindrà notícies nostres.

- Esperem que per a bé._ va precisar en Jordi, optimista.

- Jo també ho espero, cregui'm!

En Jordi va sortir tan il·lusionat que no va poder esperar a arribar a casa per parlar amb la Míriam. Li va fer un truc ràpid que abastava totes les seves esperances de canvi. Sí, ha anat bé...sí... estic segur que era el perfil que buscaven, sí... molt amable... crec que li he agradat... sí...

Continuarà...

El de la imatge és en Jordi.