Cada vegada que respires 2a part

Capítol 24, 9a part: Psi, Cada vegada que respires.

Continuació 17 d'octubre de 2011

Vespre

Ell li havia deixat molt clares les normes a partir d'aquell moment. Si has d'anar a la facultat, jo t'hi acompanyaré i t'esperaré fins que en surtis. Aniré on tu vagis. Potser et semblarà un pèl exagerat, però és el que hi ha. No disposaràs d'efectiu. Si necessites comprar alguna cosa, m'ho dius, que anirem junts a comprar-la. D'acord. Com tu diguis.

El pare va assenyalar dues premisses més que calia respectar: estigues ben quieta en el teu lloc, que jo faig el sopar en un obrir i tancar d'ulls. Era tard. Hi havia gana. Seu tranquil·la, que jo m'ocupo de cuinar. Un vegada la va haver acomodada a la cadira , ell va començar a organitzar-se amb la rapidesa que dóna la pràctica diària. Va treure la carn de la nevera, la va salpebrar, la va passar per ou i finalment per farina de galeta, tal com li havia explicat la veïna en una de les seves trobades en el passat. D'acord, xef! es va burlar ella. S'avorria. Deixa'm almenys que t'ajudi a pelar les patates! Vinga, que no em sé estar quieta... m'estic agobiant, de debò... La seva filla podia arribar a ser molt pesada quan se li posava una idea entre cella i cella. En Jordi es va eixugar amb el drap de cuina abans d'asseure's al seu costat. Realment em vols ajudar? Ja saps que sí, no siguis burro! Va riure un, després l'altre, finalment tots dos alhora. A veure, primer hauràs de passar un control de qualitat. La higiene és bàsica quan es manipulen aliments. Estén les mans, així, ben obertes... Les va prendre entre les seves. En va examinar les ungles, la textura de la pell, la llargada dels dits amb cara d'expert. _ Ungles netes, curtes, correcte! Pell suau i... uff! ho sento! Crec que no podrà ser _va fer un gest de contrarietat amb el cap i amb la boca_ No, massa petites per fer anar un ganivet esmolat. Encara prendràs mal. Va deixar-la anar com qui es resigna a l'inevitable, mentre obria la nevera i treia un grapat de patates que va deixar caure sobre el marbre. No te'n fotis, que amb la mama ho faig tot!

L'havia feta emprenyar com quan era petita i s' encaparrava a ajudar-lo amb els plànols d'un projecte. Papa, deixa'm que t'ajudi... la senyoreta Pilar diu que sóc molt bona dibuixant... Qualsevol li responia que no!, sobretot quan es quedava palplantada al seu davant, inamovible com una estàtua, mirant-lo expectant amb aquelles trenes tan tibants que li feia la seva mare, les mans fermament subjectades al darrere, mentre feia voleiar la faldilla al ritme del balanceig de les cames. Porfa, papa... Els ulls es podien aigualir per la decepció si li ho negava. D'acord, vinga... Té, un full en blanc , un llapis, una goma d'esborrar i un regle. Ara, escolta'm amb atenció perquè el que et diré és mooolt important. M'has de dibuixar un pis sencer ; dues habitacions, dos banys, una cuina i un menjador súper gran! És per un client molt exigent, així que fes-ho tan bé com sàpigues. Ella assentia decidida, llapis amb mà i un munt d'idees que després calia omplir de color perquè fos més bonic. Vaja, crec que el teu projecte és molt millor que el meu. Fixa-t'hi, si fins i tot hi has dibuixat l'osset de peluix sobre el llit! Segur que li encantarà. Definitivament, m'has superat! Era fàcil fer-la contenta. Saltava com una boja i se li llançava al coll. Sempre reia. Per Déu, si devia fer dotze anys d'allò!

Papa, punyeta, que em sento com una inútil sense fer res! Molt bé, prepara l'amanida d'entrant. Quan acabis, para la taula. Del plat principal, pit de pollastre arrebossat acompanyat de patates fregides se n'ocupava ell en exclusiva. Tres quarts d'hora més tard i tot llest! Sopem? La carn era tendra, les patates al punt, ni gaire torrades, ni crues. Tot un èxit per a un home que no havia posat les mans als fogons fins feia pocs mesos. El sopar es va allargar molta estona. Era gustós, entrava bé pels ulls, però sobretot era gratificant per la companyia. Van tocar molts temes sense aprofundir-ne cap, entre rialles i bromes. Era agradable ser allà, amb ell. En Jordi Ferrer, o Ferrer, o "aquell", mal anomenat per la seva mare. El pare, per a ella. El motor de la seva vida.

Continuarà...

El de la imatge és en Jordi.