Cada vegada que respires 2a part

Capítol 23, 7a part: Khi, Què coi t'has pres?

27 d'agost de 2011

La Míriam es va despertar de sobte amb un fort dolor muscular i amb molt mal de cap. Era d'hora. Les nou. Feia tres hores que en Pau l'havia acompanyada amb el cotxe. Recordava vagament que havien estat junts en algun punt de la nit, però les imatges eren molt difoses. Estava cansada. No sortia mai del llit abans de primera hora de la tarda, sobretot quan havia passat una nit de festa i se n'havia anat a dormir de matinada, però no podria reprendre el son si no solucionava la migranya. Aquell matí de dissabte seria diferent. Es va llevar. No es trobava bé així que va buscar a la farmaciola del seu lavabo una aspirina per alleugerir les molèsties. Uf, feia una cara espantosa! Va aprofitar per anar al wàter i va dirigir-se encara mig endormiscada cap a la cuina per agafar un got d'aigua. Caminava fent tentines amb el cos entumit. Es va estirar com un gat, per relaxar els músculs, i va badallar. Alerta! Va orientar l'oïda cap a algun lloc indeterminat del pis, a una certa distància. És que hi havia algú més al pis? Veus. De la mare, amb una inflexió acriaturada i enjogassada, que feia de contrapunt amb una veu greu, de tenor, amb una forta càrrega de testosterona, inconfusiblement masculina. Es va aturar a escoltar. Va alentir el pas, expectant a un nou soroll, a un diàleg o a una respiració entretallada. Un riure fort, un duet. Va arribar de puntetes al llindar de la porta de la cuina on se'ls va trobar.

Podria haver estat una imatge càlida, de típica llar familiar. La llum del matí entrant per la finestra, l'aroma del cafè recent mòlt que s'estava escalfant al fogó, les tasses ben arrenglerades a la taula amb la sucrera, el pa amb la melmelada , la margarina i una rajola de xocolata en un racó. La mare asseguda, reclinada en una cadira, assaborint una torrada cruixent mentre s'acabava de preparar el cafè... Ideal, quasi de pel·lícula, però no, no era allò. Era la mare actuant en uns escena tòrrida, d'alt voltatge, només apta per a majors de divuit. Sí, d'acord, ella en tenia dinou, de manera que podia veure qualsevol metratge de cinema X o pornogràfic sense escandalitzar-se, tampoc calia fer tants d'escarafalls per no-res. O sí? En aquell moment hauria preferit haver estat una nena a qui prohibien mirar segons quines escenes perquè podien ferir-li la sensibilitat. No miris, torna al llit, no és per a tu.

Una dona de corbes pronunciades, dempeus, absorta contemplant cap a la terrassa. Bata entreoberta amb una atrevida combinació negra. Un home se li arrapava d'esquenes mentre s'ocupava de masegar-la amb determinació , encara amb les restes del desig d'una vetllada que devia haver estat d'infart. Ell va disminuir el volum. Ara li mormolava paraules a l'orella. Qui sap si obscenitats. Amb la mà alçada ella entretant li acariciava el coll.

- Mama? Qui collons és aquest tio?

Va sonar com un tocadiscs antic quan s'interromp la música . Col·loques el disc al plat , situes l'agulla a l'inici, el disc comença a girar simultàniament amb la melodia. Quan algú l'atura en sec, ratllant-lo amb l'agulla perquè està rabiós, perquè vol que s'instauri el silenci, la cançó s'estronca amb un xerric pertorbador. Com ella, com la seva veu de protesta. La mare es va cordar la bata amb presses i l'home alt, de constitució corpulenta, se'n va separar sobtat per la interrupció.

- Ai, cuca... si que t'has aixecat d'horeta avui! Et trobes bé, reina? Fas cara de molt adormida.

- Qui és?

- Oh, és en Felip. Sortim junts des de fa un temps. _ parlava tranquil·la, traient importància al fet en si. Una fotesa, res que no fos absolutament natural entre persones adultes.

- Ha passat la nit aquí? _ aquell no era l'home de la platja. Amb quants anava? Per un moment va tenir el mal pressentiment que la seva mare no comercialitzés amb el seu cos.

- Bé, cuca... és que... ha estat una situació excepcional. Venia d'un viatge i, en fi... tornar a casa li queia molt lluny... són coses d'adults, ja m'entens, com tu i en Pau reina, no em negaràs que també... en fi...

La Isabel va fer un pas endavant. Volia apropar-se a la filla per fer-li entendre la seva posició, però la Míriam va recular a la seva proximitat.

- Perdó, no voldria crear problemes. _ en Felip va entrar en la conversa. Volia fondre's. Desaparèixer. La situació estava sent especialment violenta. _ Crec que serà millor que me'n vagi ja. A fi de comptes, la família em deu estar esperant a hores d'ara! Bé, encantat de conèixer-te finalment. La teva mare sempre m'ha parlat molt bé de tu.

Cap contestació. Es va donar per entès . L'home va sortir amb el cap baix de la cuina cap a l'habitació. Portava la camisa descordada i havia de recollir la cartera , posar-se la corbata, pentinar-se... en definitiva, presentar una imatge més polida. La Míriam es va enretirar amb expressió d'angúnia per deixar-li pas.

- Aquest home té família?

- Bé, sí... de fet està casat.

- És que estàs boja? Has perdut l'enteniment o què! Es pot saber que estàs fotent amb la teva vida? Com et pots emmerdar amb un casat quan hi ha un munt de solters disponibles? _ la va increpar alterada. El mal de cap se li havia incrementat. Era com si mil timbalers fessin ritme amb les seves temples. Odiava la seva mare.

- Mira, bonica, mentre estiguis a casa meva no permetré que m'escridassis ni em donis ordres. Això no t'ho penso tolerar! Tant si t'agrada com si no, és el que hi ha!

- Doncs no penso suportar-ho, em sents? No penso viure així, despertant-me un matí sense saber quin tio em trobaré a casa!

- I digues, què hi faràs? _ li va respondre la Isabel combativa.

- M'espavilaré, buscaré opcions!

- Ah, si? Quines! No tens on anar , de forma que seguiràs les meves normes hi estiguis o no d'acord. Quan t'independitzis, ja podràs fer-hi la teva!

- No saps les ganes que en tinc, de tocar el dos!

- Doncs mira, és tan fàcil com buscar feina i pis!

- És el que vols, és clar, que et deixi sola per poder portar tots els homes que vulguis al pis! Si tinguessis una miqueta de dignitat...

- Prou, calla, no et suporto! Ets igualeta que el teu pare, sempre burxant-me!

La de la imatge és la Míriam.

 Continuarà...