Cada vegada que respires 2a part

Capítol 23, 6a part: Khi, Què coi t'has pres?

22 d'agost de 2011

- Hola Jordi!_ veu animada de la Laura, tot optimisme.

- Hola, com anem? _ salutació amb desesma, d'ell.

- T'he d'explicar una cosa: El meu marit ha trobat treball._ mans a la cara, rialla expressiva, petits salts d'alegria. _ Estem tan il·lusionats! Ens hem tret un pes del damunt enorme. Després que se li acabés la prestació d'atur aquest juny, era un no-viure. Sort en teníem, de la nostra família i d'uns pocs estalvis, que si no amb tres filles adolescents...

- Estic molt content per vosaltres. Us ho mereixeu. _ va somriure , per dins era com una puntada de peu als collons. El que li faltava per enfonsar-lo més. Tothom se'n sortia, menys ell.

- Ara només cal que et toqui a tu. Estic segura que en qualsevol moment...

- Sí, sí, ja hi compto que...

- Per suposat que sí.

- Com ho ha trobat, per ETT, per internet?

- No, res d'això. Fa pocs dies li va trucar un antic company de feina. Un noi molt trempat a qui feia mesos que no veia. Resulta que aquest noi es va ubicar molt de pressa després que l'empresa tanqués. Ara està treballant per la cadena de supermercats Transver.

- Ostres, Déu n'hi do! És una cadena molt forta, qui més qui menys n'és client.

- Sí, ara obriran tres supermercats més a la ciutat. A aquests, la crisi els passa de llarg!

- Bé, tenen bons productes a preus molt ajustats. És el que volem tots, no?

- Sí, és clar. Daixò, com et deia, es veu que aquest noi, es diu Sergi per cert, no t'ho havia dit, oi? va saber que hi havia una vacant amb el seu perfil i, just a la fusta! com que venia recomanat, l'entrevista va ser molt planera , res de procés de selecció ni coses d'aquestes! El sou és bo, dietes a part , perquè haurà de voltar una mica amb el cotxe per la comarca.

- I el cotxe i la benzina? _ va temptejar ell encuriosit. Hi hauria trampa, com amb moltes de les ofertes laborals que publicaven per internet? S'havia tornat un home malpensat de mena.

- Aquest grup empresarial és seriós. El cotxe és de l'empresa i la gasolina també va a càrrec seu.

- Vaja, em dónes una mica d'esperança! Em pensava que la gent honrada s'havia extingit del planeta!

- Encara en queden alguns, afortunadament. Com tu, per exemple.

- Pel que em serveix! Si hagués estat un malparit com a molts d'altres no m'hauria arruïnat indemnitzant la plantilla i ara no les estaria passant tan magres!

- Vas fer el correcte. Que no coneixes la dita? Tal fas, tal trobes! Estic convençuda que a la llarga en sortiràs beneficiat. El destí t'ho deu, ets una bona persona. _ va sentenciar la Laura.

- Llàstima que no cregui en el destí, doncs!

- Va, home, que tot se t'arreglarà! _ canviant de to, de moderat a alt_ Zeus, Baloo, què... veniu aquí, cony de bèsties! Qui us ha dit que havíeu de robar la pilota d'aquells nens!

La Laura van córrer a disculpar-se amb la mainada mentre ell recuperava la pilota d'entre els ullals d'un Zeus que es resistia a desempallegar-se de l'objecte rodó que era de tan bon rosegar. Quan finalment la pilota va caure al terra, en Baloo va prendre'n el relleu com a bon company de jocs.

- Mira que sou cafres tots dos! Vinga, va, dóna'm la pilota Baloo... no, no, no fotis el camp, que t'estic parlant!

Continuarà...

La d ela imatge és la Laura.