Cada vegada que respires 2a part

Capítol 23, 9a part: Khi, Què coi t'has pres?

2 de setembre de 2011

El noi va prémer el primer primera amb decisió, fins que una veu decidida, sense cap marca de tensió en el to, tot i ser interrompuda enmig d'un afer espinós, li va respondre amb un educat. Sí? El noi es va identificar. No, rei, ha sortit fa una estoneta amb la seva amiga... Ho sé, n'estic informat. És que volia parlar amb vostè. Amb mi? Sí, és important. Un sospir de resignació i es va obrir la porta d'entrada. La Isabel va córrer a l'habitació a buscar una bata mentre corria a donar indicacions al Felip perquè es quedés ben quietet al llit, esperant-la. Es va allisar els cabells ràpidament davant del mirall del rebedor i va entreobrir la porta assegurant-se de cordar-se bé la bata perquè no se li veiessin els pits o les seves parts més íntimes que havien estat exposades a la passió amorosa feia encara no uns pocs minuts.

- Hola, guapo. Passa. _ la Isabel el va fer passar al menjador amb un somriure de compromís alhora que li assenyalava una cadira on asseure's. Esperava que el noi es donés pressa. Ella tenia un home esperant-la a l'altre costat de paret i això era una cosa que lamentava profundament. Just quan estaven enmig de... Per què havia hagut de respondre? Deixa-ho dona, ara no... li havia suplicat ell, però i si era la nena? Feia poquet que havia sortit per la porta i la idea que la pogués sorprendre als braços d'en Felip la posava dels nervis. No, no hauria d'haver sortit del llit. _ I bé?

- Volia parlar de la Míriam. _ Aquella dona anava nua? O ho semblava, per les formes dels pits que es transparentaven sota la tela com dues grandioses protuberàncies que queien pel pes de la gravetat, sense la subjecció que proporcionava un sostenidor. Quina llàstima, va pensar el noi, que la Míriam no estigués tan ben dotada. _ És que no sé per on començar...

- Pel principi? Veuràs reietó, m'has agafat en un mal moment... és que hauria de sortir i ...

- És molt important! Seré breu. No ha vist cap comportament estrany en la Míriam aquestes últimes setmanes?

- No, la veritat. _ va somriure encisadora al temps que maleïa les ganes de xerrar del noi que no semblava voler adonar-se que ella tenia millors coses a fer que estar per ell.

- Bé, el que passa és que tots els amics estem molt amoïnats perquè des de fa prop d'un mes que quan sortim de festa ella pren substàncies...

- Substàncies? Vols dir drogues?

- Pastilles.

- Cony! _ li va sortir de sobte. Era una vulgaritat. Ho va veure en els ulls d'en Pau que va envermellir intimidat per la paraula que no s'esqueia en el vocabulari d'una mare. _ A veure... _ va fer un esforç per rectificar. _ Al que em volia referir és... a quin tipus de pastilles? El seu pare, sense anar més lluny, sempre anava carregat de calmants i antidepressius per millorar el seu estat d'ànim. Això no es pot considerar una droga tampoc! La Míriam no me n'ha dit res, és força tancada, però si que he observat que està una mica alterada, ja saps, el seu pare la va fer fora de casa de molt males maneres i potser una pastilleta a temps, per relaxar-la una miqueta, no crec que la pugui perjudicar gaire. D'aquí a extreure la conclusió que pren droga... potser és una mica exagerat, no? És una nena molt responsable. Estic convençuda que el que sigui que consumeix li ha receptat algun doctor.

- El que pren és alguna mena de droga sintètica , això està clar. Al·lucina totalment.

- Però...

- No sé, èxtasis, LSD, no sabem quines pastilles són, ni on les compra, ni quan ho fa, però va col·locadíssima!

La Isabel va emmudir de cop. Es va posar la mà al coll, aspirant aire com si li'n faltés. Aquell noi l'havia acabat angoixant amb aquelles notícies! La seva filla addicta a les drogues? Era impossible, no podia ni plantejar-s'ho!

- Tan aviat com torni en parlaré amb ella. _ li va assegurar amb fermesa. _ Déu, quin disgust m'has donat! Ai, si em penso que em marejaré i tot...

La Isabel es va ventar amb les mans nerviosa.

- Vol que li porti un got d'aigua?

- No, no caldrà, gràcies.

- Obro les finestres?

- No, rei, no. Ja se'm passarà._ es va aixecar a poc a poc. El xoc havia estat tan gran que quasi es podria dir que trontollava. Es va recolzar sobre la taula uns segons, sense advertir que se li havia obert una mica el coll en pic de la bata i que se li endevinava un tros de pit que sorgia mig ocult entre la roba, amb el desvergonyiment d'una dona de vida fàcil.

- Crec que hauré d'anar passant... _ va comentar en Pau que no sabia on mirar. Es va dirigir de dret cap a la porta de sortida violentat i va dir un adéu ràpid tot tancant la porta darrere seu.

En Felip va sortir al cap d'uns minuts amb jersei , bòxers, i els pantalons a mig cordar.

- Ja se n'ha anat?

- Sí.

- Alguna mala notícia?

- La meva filla! No sé jo...

L'home la va abraçar amorós amb una mà , alhora que amb l'altre es cordava la cremallera i el botó dels texans.

- És algun tema de salut? Alguna cosa que no tingui solució? _li va insistir preocupat. Per a uns pares, els fills ho són tot. Sentia una forta empatia per la Isabel. Ell també era pare de dos fills, un noi i una noia, i la sola idea d'imaginar que els pogués succeir res dolent quasi li feia venir una crisi nerviosa. Havia d'asserenar-la, donar-li el seu suport incondicional. Era del que es tractava en casos així.

- No, no és res tan greu que no es pugui resoldre. Quan torni a casa, parlaré seriosament amb ella i ... _aleshores, amb la rapidesa d'una fracció de segon, la Isabel va observar l'hora del rellotge. Un quart de set. La Míriam li havia comentat que no tornaria abans de les nou. _ Felip, per què t'has vestit? Ella va notar com el canvi sobtat de la situació i de les maneres l'havia agafat desprevingut , però no per aquest motiu va modificar la seva estratègia.

- Dona, en una situació així, he cregut que...

- Bé, ara no depèn de mi solucionar el problema! _ va argumentar en un arravatament. _ es va arrambar al seu amant amb el desig en el seu punt més àlgid. _ No em voldràs deixar a mitges, oi?

En Felip la va observar desconcertat d'un principi , però després va veure un tros de mugró , després els dos pits sencers i el pubis receptiu al seu contacte. No se'n va poder estar.

Continuarà... 

El de la imatge és en Pau.