Cada vegada que respires 2a part

Capítol 25, 3a part, Omega: Principi.

Continuació matí, 21 d'octubre de 2011

El sol l'enlluerna. Tanca els ulls com un acte reflex. Bufa un vent suau, que li aixeca el borrissol dels pèls de les mans i li fa sentir una petita esgarrifança, la darrera descàrrega de vida abans d'agafar impuls. Saltar, sinònim d'evadir-se, d'acabament, de pau, d'adéu als malsons, a les nits en vetlla, als problemes que s'amuntegaven sense solució com un magatzem ple de gom a gom de saldos negatius al banc, d'embargaments d'habitatges, de mares devoradores de fills, de fills que al seu torn repetien els mateixos errors, de dones insatisfetes amb la vida que t'agredien amb la paraula pel plaer de fer mal, de filles addictes arran de tu, a causa de tu. En Jordi l' observa de perfil, aspirant l'aire, a l'espera. Agafar impuls, flexionar els genolls, saltar al buit. Quan ell ho indiqui, a la de tres. Engegues el procés, el recompte mental i sense voler rebobines, com les antigues cintes de cassette o les cintes de vídeo que distorsionaven les imatges quan retrocedies, excepte amb el sistema 2000 de Philips, massa car, no va triomfar pel preu malgrat l'excel·lent qualitat, que mantenia les imatges impol·lutes, retrocedint enrere, en el temps. Estic embarassada. Com dius? Una trucada, d'una noia a qui ja quasi no recordava.Com es deia? Isabel? De quant estàs? De dos mesos. Com ho saps que és teu? No facis bestieses fill, podria ser de qualsevol. Però tu ho acceptes. És teu, ho decideixes. Una dona de nom Isabel, que s'enrojola quan la mires, que sembla de nata líquida quan goses tocar-la. És flonja, se't desfà entre els dits. M'he d'aprimar, estic massa grassa. No importa, ara no, primer és la criatura. Després, més endavant. Pare? De què? D'una forma diminuta com una llentia. Un cor que batega, una forma que s'engrandeix. Què és? Nen, nena? Una nena. Elecció d' un nom. Repàs obligat al santoral. Marta, Sílvia, Maria, Martina, Natàlia, Anna... Míriam. Tingui , la seva filla. Algú te la dona. La subjectes, és tan diminuta que et fa por que se't trenqui entre les mans. Entreobre els ulls, et somriu. És teva, és la teva filla. No us hi assembleu. Ni els ulls, ni el nas, ni la boca, ni la forma del cap. És meva, ho sé. Somia com jo, pensa, imagina com jo. A quatre grapes, gateja. Vine, a poc a poc. Dempeus, s'aguanta dreta, primers passos. Molt bé!!! Pa, ma, ta, ra...Ha dit pa? Ha dit pa- pa? Paraules, sons, rialles, plors. Canvia-li els bolquers, neteja-la, renta-la. Bombolles de sabó, mira, que divertit! Aquesta nena em treu de polleguera. Avui m'he vist obligada a donar-li una bona estomacada al cul. Ha fet un espectacle lamentable a la botiga, s''ha llançat pel terra, ha cridat, ha plorat... I tu, calles, et fa mal a l'ànima. No la peguis si us plau, renya-la, però no la peguis. És la seva mare, tampoc no vols contradir-la. No té paciència, l'escridassa, perd els nervis, li aixeca la mà. Vine bonica amb el papa. Protecció. No ploris, que no passa res... Educar-la. Quan vas a un lloc nou no has de tocar mai res, has de saludar, donar les gràcies quan cal, amb els adults tracta'ls sempre de vostè perquè has de ser educada. Obre la mà. Ralet, ralet, pica dineret! Batem palmes així, més fort! Vols una altra cançó? La lluna, la pruna vestida de dol, son pare la crida, sa mare no vol. Nou anys. Una alarma interna que es desperta. El que has après. Ni t'ho planteges. Correcte, natural, instintiu. Aparta l'osset, sóc amb tu, també. Petons, només. Carícies, sota control. Adolescència. Més, em cal més. Com ho he viscut. Sóc diferent. No forço, no obligo, no em nega el permís, ho vol, ho desitja. No sóc com la meva mare jo . T'odio. Voldria que fossis mort. Torna, vine, vull que estiguem junts, un altre cop.

- Papa?

- Digues?

- Comptes fins a tres en veu alta?

Li fas un petó als llavis. Dinou anys. Tota una vida al seu davant que s'estronca amb tu. És l'hora. Agafes aire. No has dormit, tantes nits insomne que el cervell no et rutlla bé.

- Tres, dos... No.

- Com?

No,simplement no.

La de la imatge és la Míriam.   

                                                                      FI DE LA HISTÒRIA

A tots aquells que heu arribat fins al final gràcies per seguir-me però el més important per a mi és  que la novel·la us hagi entretingut i us hagi permès passar una bona estona. M'encantaria saber la vostra opinió personal així que si us decidiu...ja ho sabeu!

 Una abraçada,

simmasgol