Cada vegada que respires 2a part

Capítol 24, 2a part: Psi, Cada vegada que respires.

7 d'octubre de 2011

Un nou dia amb la mare que era com dir un nou dia a l'infern. Així es com ho veia la Míriam. Va arribar a casa amb el regust amarg de no saber què estava fent amb la seva vida. Havien començat el curs a la facultat, la majoria dels companys ho havien fet amb les energies renovades després del llarg període de vacances mentre que ella es bellugava com una ànima en pena d'aula en aula, aprenent apunts i treballant en la traducció de textos clàssics que mai abans li havien semblat tan avorrits o allunyats de la realitat. Es va tancar a l'habitació i va començar la tasca tediosa de traduir el trencaclosques de La guerra de les Gàl·lies; delimitar els verbs: la persona, el temps, el mode , classificar els substantius i adjectius en categories: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu, tot establint un ordre sintàctic coherent a la llengua actual, amb un diccionari a mà; dues hores de feina que, tot sigui dit, la distreien del que podia passar a l'altra banda de pis on es trobava la seva mare atrafegada en els braços del seu amant de torn.

Quinze minuts. Míriam!!! Ja començàvem. Per què sempre tenia el seu nom a la punta de la llengua? La cara de mala llet sobresortia de la porta entreoberta, com un malson de queixes. Com se t'ha acudit estendre la roba d'aquesta manera! Els jerseis no s'estenen amb el penjador i les calcetes s'han de posar amb dues agulles i amb més delicadesa! Són coses d'aquell, no? I amb aquell, o Jordi, o Jordi Ferrer, o Ferrer a seques, era la manera de referir-se a la persona amb qui havia conviscut durant vint anys; algú, qui?, un desconegut amb qui havia topat en una discoteca a l'atzar, una persona aliena, no només desposseïda del seu paper de marit sinó també de progenitor, a qui a fi de comptes ja li estava ben merescuda tota la desgràcia que queia sobre ell, com un càstig dels déus pagans. Vols parar de cridar-me? Estic estudiant! Inevitable, no se'n podia estar. La mare adorava les discussions, la brega, el cos a cos en una disputa, com d'altres adoraven la lectura, l'art o la música. Tot ho fas de qualsevol manera, perquè no hi poses ganes! Saps de qui és tota la culpa? , d'aquell Jordi que t'ho va consentir tot, que no va saber donar-te res a la vida a part dels diners i altres coses que em callo per no enredar més la troca! Per què t'agrada tant discutir? És que sempre hem d'estar com gat i gos? De veritat que no puc entendre com et va poder aguantar el pare durant tots aquests anys! Quan aprendria a callar? Amb dos passos es va plantar al seu davant feta una fúria, com un cicló que ho arrasa tot. Qui et penses que ets per faltar-me al respecte així? I que sigui l'últim cop que em parles d'aquest Ferrer, que deixa molt a desitjar com a persona! 

Continuarà... 

La de la imatge és la Míriam.