Continuació 23 de juny de 2011
En Jordies es va deixar endur pels records, mai per la nostàlgia, d'una època en què començava a ser adolescenti a tenir un criteri propi. Era un temps de descobriments i de recerca per a la majoria, si bé ell se sentia com un adult envellit amb només tretze anys. Quin misteri li quedava per descobrir quan ja havia experimentat en la seva pròpia pell l'atracció entre els cossos, la unió entre home i dona sense tenir-ne cap interès i amb més fàstic que autèntic desig? Les visites a tota hora de la mare el trasbalsaven i la música era l'únic rerefons on amagar-se, on guardar les emocions trepitjades , una manera d'evasió cap a altres universos imaginaris amb personatges asexuats que li permetien dormir a les nits, descansar en soledat quan era a casa sense les intromissions d'una mare que es feia més forta a cada carícia que li robava. La música el transportava de nou a la seva habitació de nen, vint-i-vuit anys enrere, amb els cascos a les orelles i e lvolum del reproductor al màxim tot seguint la veu del cantant , cantussejant aquella lletra sense parar, com si amb allò n'hi hagués prou per exorcitzar tots els seus dimonis. Every breath you take, Every move you make Every bondyou break, Every step you take I'll be watching you... La Míriam va venir a ell. Es va aturar enfront, com una autòmat que espera les ordres del seu amo. Volia abraçar-la, però no podia. Massa gent, massa. Li va acariciar la galta amb la punta d'un dit i la va mirar com si li fes l'amor, en el llenguatge silenciós que només podien interpretar els amants.
Continuarà..
El de la imatge és en Jordi.
Aquesta és la cançó que porta records a en Jordi.
YOU ARE READING
Cada vegada que respires 2a part
General FictionÚltims tres capítols de la història Cada vegada que respires que ja està publicada a la plataforma.
