Continuació 19 d'octubre de 2011
Migdia
Tenia massa orgull per demanar ajuda, i no obstant això va haver de fer-ho. Va trucar al seu pare per posar-lo al dia de la situació en què es trobava. No arribo al mes vinent. Al novembre el meu saldo al banc serà negatiu. M'embargaran el pis. No podré oferir ni un plat a taula a la meva filla. Em cal un cop de mà. Concís i directe, sense entortolligar-se en frases buides. El silenci a l'altre costat de la línia telefònica mai havia estat tan mal senyal com aleshores. Un estossec, una valoració d'unes circumstàncies que l'havien agafat per sorpresa. Em pensava que ho tenies tot controlat, fill. És que no sé què dir-te, m'he de fer a la idea primer, jo...( nova pausa ) demà aniré al banc. Quina quantitat necessites? No hi ha prou diners per resoldre el deute que he contret amb l'entitat. El que de veritat em cal és que ens acolliu temporalment a la nena, al gos, i a mi. Tan aviat com trobi feina, marxarem. El seu pare es va escurar la gola, incòmode. Mal pronòstic. Ho sento, però no. De la nena se n'ha de fer càrrec la Isabel. No puc consentir que estigueu tots dos sota el meu sostre. No, després del que sé.
El de la imatge és en Jordi.
Continuarà...
STAI LEGGENDO
Cada vegada que respires 2a part
Narrativa generaleÚltims tres capítols de la història Cada vegada que respires que ja està publicada a la plataforma.
