Cada vegada que respires 2a part

Capítol 23, 3a part: Khi, Què coi t'has pres?

Continuació 7 d'agost de 2011

Va deixar el llibre i es va centrar en ell.

- Doncs que no és normal. A més, mai t'havia vist beure cervesa. Ara resulta que t'agrada? No és un producte bàsic de la llista de la compra. No es tracta de reduir despeses?

- Primer, hi ha moltes coses que tu no saps de mi! En segon lloc, són de marca blanca, així que no pateixis reina, que no ens vindrà d'un euro! _ va respondre amb sarcasme i va desviar la mirada. No volia mirar-la.

- Per què em parles d'aquesta manera? T'has vist al mirall? Com vols que algú et contracti amb aquesta pinta que fas? Ni t'has pentinat, ni afaitat, a sobre portes el jersei arrugadíssim.

- Et recordo que és diumenge. Deixa'm respirar una mica, d'acord?

- És que no ho veus? Amb aquesta actitud no aniràs enlloc! Quina imatge vols que tinguin de tu les empreses, si tu no et valores a tu mateix? Has tingut els nassos de sortir amb el gos amb aquesta fila? És que no tens vergonya?

- Per començar només he tingut una sola entrevista en mesos que va anar faaaatal, tot cal precisar-ho, per tant ningú m'ha d'avaluar! I si et preocupen els veïns, doncs t'hi hauràs de posar fulles perquè, escolta'm bé, a mi se me'n refotent! _ va encetar la tercera llauna que també es va beure a raig.

La Míriam es va aixecar del sofà ofesa. No el volia a prop. Mai l'havia sentit parlar amb tanta brusquedat , encara menys utilitzar expressions tan vulgars. Va sortir fora a la terrassa. Necessitava aire, que no circulava, i l'ambient era tan xafogós que quasi no podia respirar. Tenia ganes de plorar, però no podia, era com si tot el líquid que havia emanat d'ella quan transpirava li hagués assecat les pupil·les. En Baloo la va seguir. Inclús el gos semblava disposat a evitar-lo.

- Míriam! _ ell va notar que l'havia sobresaltada quan la seva mà li va tocar l'espatlla.

La noia es va girar i va fer un pas enrere.

- Què vols?

- Aquest matí abans que et despertessis t'he preparat unes maletes amb la teva roba. La resta ja ho recolliràs un altre dia. La teva mare no trigarà a venir a buscar-te.

- Com? Per anar on?

- La mare i jo hem decidit que serà millor que t'estiguis amb ella, almenys fins que tot torni a lloc. _ es va rascar els cabells neguitós i va mirar cap a una altra banda. Va obrir la quarta llauna i va començar a beure, aquesta vegada a petits glops.

- Ho dius de broma, no?

- No.

Ella li va agafar de la mà que tenia lliure, però era una extremitat morta, que no va reaccionar al seu contacte.

- No penso deixar-te.

- Ho faràs. Jo no tinc res per oferir-te. S'ha acabat, bonica. S'ha acabat.

- No pots parlar seriosament. És l'alcohol que ja t'ha fet efecte. _ li va buscar els ulls i ell li defugia la mirada. _ Recordes quan em demanaves que no et deixés mai, passés el que passés? Papa, mira'm hòstia!

- Encara no saps que un home pot arribar a dir moltes tonteries per aconseguir estar amb una noia? No sempre el que es diu en la intimitat del llit és real; és una reacció al desig, res més. _ va enretirar-li la mà i es va encaminar cap a la barana de la terrassa. Aquell sol cremava. Continuava tenint la boca seca, per molta cervesa que hagués ingerit. Es va prémer el front amb força per intentar esmorteir aquelles maleïdes fiblades que cada vegada eren més intenses com estocades amb un sable que no paraven de punxar-lo.

- Em vols fer mal, és això el que vols? Una tàctica perquè marxi? _ ella va repenjar la cara en el seu braç. Sóc aquí, agafa'm, oblidem les paraules._ va respirar inquieta, a l'expectativa. Notava com el seu pare tremolava. Eren petits espasmes nerviosos dels músculs que el sacsejaven , l'empenyien al moviment.

La va empentar amb suavitat cap a un racó. Respirava a batzegades, com un peix fora de l'aigua que lluita per agafar aire perquè sap que li va la vida. Patia una crisi, com les d'abans, com les de sempre. S'ho notava. Va cercar un punt de suport amb la mà. Es va recolzar en una cadira per no caure. Estava profundament alterat i no obstant això la va mirar fixament als ulls. Volia que el que li anava a dir li quedés gravat a la ment per sempre. No hi podien haver altres interpretacions, un potser no ho vaig entendre bé, no va quedar clar que realment em volgués dir això... Havia de ser directe . Ho devia, a ella, a ell, a tots dos.

- Escolta'm bé. Ets la meva filla i t'estimo, però no hi ha més. Si la meva dona hagués estat més receptiva a mi, mai t'hauria buscat.

- No et crec. Em faràs creure que era una distracció? Sexe només?

- I què et pensaves? _ va parlar irònic i amb molta ràbia a la veu . _ Per què sou tan estúpides les dones? No em facis riure! Un pare enamorat d'una filla? És ridícul._ li va acariciar la cara abans d'afegir la puntada final . Tot havia de quedar ben travat._ Però ens ho hem passat bé junts, això ningú ho pot negar, veritat?

Va esperar uns segons. Sabia que possiblement el bufetejaria. Estava preparat per rebre el cop. Però ella no va fer res, absolutament res. En Baloo va fer un gruny nerviós i el sol els va començar a tocar de ple. La Míriam va entrar a l'interior, va recollir el llibre del sofà i va sortir encaminada cap dalt on es va quedar el que a ell li va semblar una eternitat, quan realment va ser el temps mínim d'un tall d'anuncis en una pel·lícula emesa per televisió; deu minuts, un quart a tot estirar.

- Ja he parlat amb la mama. Hem quedat que l'esperaré als jardins de davant de casa. No pateixis, no em tornaràs a veure. Ella recollirà les maletes. _ es va ajupir i va cridar el gos, que s'hi va apropar movent la cua. Li va fer un petó al morro i ell li va llepar la cara. _ Et trobaré a faltar! _ el gos li va donar la pota dreta. No ploraria, ni miraria enrere. Es va incorporar i va sortir per la porta seguida per l'animal que era l'únic que semblava disposat a acompanyar-la fins al final. _ Adéu, Baloo!

En Jordi es va deixar caure a terra tan aviat com va sentir el cop de la porta en tancar-se. No eren llàgrimes fines de pluja, era una turmenta d'aigua amb vents huracanats que ho devastava tot al seu pas.

Continuarà... 

La de la imatge és la Míriam.