Cada vegada que respires 2a part

Capítol 23: Khi, Què coi t'has pres?

3 d'agost de 2011

- Hola, em dic Martí.

El noi se li va plantar al davant amb naturalitat. La Míriam va fer una ullada a la seva esquena. Els seus amics, aprofitant que ella havia anat a la barra a demanar un nou refresc, estaven concentrats en les arts amatòries de les parelles mentre que a ella, sola, i a part, se li presentava una oportunitat en forma de metre vuitanta, ulls expressius, rialla d'autoconfiança absoluta en les seves habilitats per lligar amb desconegudes i a qui donaria una qualificació de sis sobre deu, si l'hagués d'avaluar físicament. Ho tens clar amb mi, nano! No en trauràs res, però estic avorrida , per tant no m'aniria malament una conversa o qui sap si una consumició gratis! Tres factors decisius per engegar un diàleg a tall experimental.

- I jo Míriam.

Es van donar les mans que ell va estrènyer sense nervi , acompanyant-se dels dos petons a les galtes de rigor. Té els llavis calents al tacte, va pensar ella , que va concloure que no li feien gens el pes. Aquell noi anava calent de sexe. Aquesta noia té la pell fina, com de criatura petita, m'agrada, va reflexionar ell.

- Véns sovint per aquí? No t'he vist mai abans. I creu-me si ho haguessis fet, me'n recordaria. _ va assegurar-li a prop de l'orella, amb la voluntat d'adular-la. Va somriure tot posant-se les mans a les butxaques, amb les cames entreobertes. Com un pistoler que exposa tota la seva masculinitat davant d'una dona.

La Míriam va desviar la cara cap a la barra. Aquell tio era repulsiu! Es va concentrar en el cambrer. Una cola, porfa!

- Posa'n dues! _ el noi va cridar al cambrer i va fer el gest amb les mans de Passa'm el compte, que pago jo!_ Et convido. _ va dir-li. Es va mullar la punta dels llavis amb la llengua, un missatge subliminal carregat d'erotisme?, i li va adreçar una nova rialla acolorida per una renglera de dents immaculadament blanques.

- Gràcies._ era un prepotent, d'allò no n'hi havia cap dubte, però podia treure'n un profit.

- Quants anys tens? Espera, deixa'm que ho endevini, sóc molt bo calculant l'edat de les noies boniques com tu!_ es va tapar els ulls amb les mans, tot fent teatre. De fet, d'això es tractava, no? D'entrar-li bé, de caure-li en gràcia per després poder portar-la al seu terreny; un lloc apartat amb el cotxe on podrien fer tot tipus de jocs a dos, esperava que d'alta intensitat. _ Setze, disset??

- Dinou!

- Gairebé! _ va colpejar la barra simulant que estava molt emprenyat per haver fallat en el seu càlcul. Se suposava que la noia hauria de petar-se de riure, cosa que aquella no va fer. És que no hi havia connexió? Va somriure i li va oferir la cola que acabava de pagar.

- I tu, quants anys tens? _ va preguntar amb desinterès, després de beure un bon glop , estava assedegada. La Míriam se'l va mirar amb una seriositat que no combregava gaire amb les ganes de conya que el Martí s'esforçava a mantenir, com si fer l'imbècil pogués atreure alguna noia!

- Vint-i-quatre.

- Ja! No puc dir que no els aparentis. De fet, sembles més gran.

El noi s'ho va agafar com un compliment . La va travessar amb la seva mirada profunda, directa als ulls. Era infal·lible, totes queien com mosques als seus peus. Va alçar el got i va beure amb delit el refresc, tot fent una demostració del seu potencial com a home. Era evident que la cosa rutllava. Era sabut per tots que a les noies els van els tios que aparenten més edat. Ja la tenia.

- I com és que una noieta tan guapa va soleta pel món? Segur que en tens un munt al darrere, veritat?

- Psè.

- I ara què fas ? Estudies, treballes?

- És complicat estudiar en agost, no trobes? Estic de vacances. _ aquell tio no només era un plom, sinó que també era poc original. De debò es creia que allò funcionaria amb les dones?

- Vaja, que simpàtica. _ va contestar amb un tast d'ironia a la veu, que era una manera de dir seràs estúpida? Es va petar els dits nerviós i va reprendre la seva tàctica de seducció. Encara no estava tot perdut._ Jo treballo, en una botiga d'informàtica. Així que ja saps, si tens algun problema amb el teu ordinador... _ va torçar el cap seductor, per fer més impacte. Qui ho anava a dir? la frase va quedar inacabada. Sorprenentment, algú li havia tallat el rotllo._ És el teu xicot? _ va assenyalar el noi que l'estava encerclant per la cintura i li acabava d'estampar un petó al coll. D'on havia sortit aquell?

- Sí!_ l'altre li va atansar la mà. Em dic Pau i espero que no em vulguis aixecar la novia!

- Ho sento, jo no sabia... _ titubeig, un pas enrere, un no saber on mirar... senzillament en Martí va desaparèixer, es va fer volàtil. Com havia pogut ser tan idiota de no preveure que aquella tia no anava de cares? Quatre euros llençats per no-res! Es donaria d'hòsties si pogués!

- Gràcies. _ la Míriam va somriure. _ M'has tret un pes de sobre!

- De res. _ estava tan bonica! va pensar. _ Com és que parlaves amb ell?

- S'ha ofert a pagar-me el refresc.

- Per això?

- Et sembla poc? Per cert, on tens la Cristina?

- Allà, amb els altres!

La Míriam es va girar, buscant-la. Aquella situació no li feia bona espina. En Pau havia esta imprudent de venir a ajudar-la, sobretot quan ella no havia demanat ajut a ningú. Vaja, si les mirades matessin, a hores d'ara el capellà ja hauria recitat la missa de comiat per als difunts i l'haurien sepultada ben al fons, sota terra, amb el cos de cap per avall com a les bruixes.

- Crec que està enfadada. No hauries d'haver-la deixada per venir amb mi.

- I a mi què? _ en Pau va arronsar les espatlles.

El posat, les paraules ho deien tot. Ella no va saber què respondre. Es va acabar la cola i va sospirar.

Continuarà...

La de la imatge és la Míriam.