Cada vegada que respires 2a part

Capítol 24: Psi, Cada vegada que respires.

                                                                             

3 d'octubre de 2011

La primera entrevista en mesos. Aquest cop en Jordi havia après la lliçó. Res de vestir amb jaqueta i corbata com un alt executiu. Va escollir la roba amb un excés de cura; correcció sense oblidar un aire informal que compliria amb uns pantalons negres de bon combinar amb un jersei verd poma. Sí, farien el fet. Va revisar de portar tota la documentació i va sortir de casa amb l'esperança posada en una oferta laboral , de la qual no esperava que fos seleccionat, el que eren les coses! Va agafar el bus fins al centre i va arribar a l'empresa amb temps suficient per fer un tomb per la zona. Li calia asserenar-se. La seva vida podia dependre d'aquell lloc de treball.

- Bon dia. _ l'entrevistador li va oferir la mà._ Segui, si us plau. Com ja sap ha estat seleccionat per a una feina de conserge. Té experiència en alguna àrea similar?

En Jordi es va quedar parat. Que potser no havien mirat el seu currículum? Qui sabia, tal vegada era una prova per veure com reaccionava.

- No, en realitat no, però sé que puc desenvolupar perfectament aquesta feina si em donen l'oportunitat de demostrar-los-ho. _ va puntualitzar la frase amb un somriure. Coi, què estava fent? Si l'entrevistador fos una dona, encara podria tenir alguna possibilitat d'encaterinar-la perquè li donés el lloc, però un home... no acostumava a mantenir-hi bons tractes en general. Els repel·lia.

- Bé. D'això no en tinc cap dubte. El que es demana és senzill. Mantenir el vestíbul i l'escala nets, recollir el correu dels veïns, controlar qui entra o qui surt... Veig que domina dos idiomes estrangers. Això pot ser un handicap, no se sap mai si pot venir algun amic o familiar d'un altre país i el fet de poder ser atesos en la seva llengua d'origen sempre causa bona impressió. Com comprendrà és una finca de la part alta , raó per la qual es valora molt l'aparença física i no està mai de més tenir un bon nivell intel·lectual, per allò de poder donar conversa amb algun veí, si fos el cas.

- Entenc. _ es va limitar a respondre en Jordi que es feia creus de l'estupidesa de l'entrevista. Per una senzilla oferta de conserge s'estaven donant més explicacions i sol·licitant més requeriments que si la vacant fos per ocupar un càrrec d'alta responsabilitat.

- Bé, el seu expedient és excepcional, és evident, cosa que, com a molt em temo, ens pot portar a recelar de la seva fidelitat. Ja sap que el contracte és d'un mínim de sis mesos prorrogables, amb possibilitat d'indefinit, i això ens fa pensar que una persona amb les seves qualitats podria plegar en qualsevol moment davant d'una oferta que s'ajustés més al seu perfil. _ va fer una pausa abans de prosseguir. _ Quines garanties tenim que no abandonarà la finca d'un dia per l'altre? Pensi que hi ha veïns d'altíssim nivell que esperen molt de la persona que ocupi aquesta vacant. _ L'entrevistador es va inclinar cap endavant, clavant-li els ulls directament. Era evident que analitzaria al detall cada paraula que sortís de la seva boca, així com qualsevol moviment del cos que li permetés detectar si era sincer o mentia en la resposta.

- El meu sector està totalment destruït. Creure que podria treballar com a arquitecte és més una utopia que una altra cosa, la veritat!

- Ja! Tot i així, estarà conforme amb mi que continuen existien possibilitats de trobar ofertes de treball on es demani un llicenciat en arquitectura.

- Sí, és clar. Però el nombre de candidats és tan elevat que és quasi impossible que et seleccionin.

- O sigui que no té confiança en les seves capacitats. _ va sentenciar el noi, amb moltes ganes d'aprofundir en la psique del seu candidat. Els punts forts, els febles, qualsevol indicació que li permetés entrar dins de la ment d'aquell aspirant.

- Jo no he dit això!

Punt feble, a la defensiva, va reflexionar el Cap de Recursos Humans, un dels millor psicòlegs de la seva promoció. Per desgràcia no havia pogut acomplir el somni de tenir una consulta pròpia, però aquell treball era el que més se li assemblava. Estava inspirat, era el moment d'aprofundir en la teràpia. Va decidir continuar reptant-lo, per veure quines reaccions es despertaven en aquell aspirant en concret.

- Del fet que sigui aquí, aspirant a una oferta laboral molt per sota de les seves capacitats, també en podríem concloure que és una persona conformista a la vida. És així com es veu realment? _ es va tirar enrere en el seient, amb el cap alt, el coll estirat, en un gest de supèrbia molt estudiat. El va observar com qui mira algú des de dalt d'un púlpit.

- Porto mesos sense feina. La situació està molt difícil per a tothom i tant me fa fer un ofici que un altre. L'únic que vull és ingressar una nòmina cada mes. No crec que això sigui ser conformista.

- Vaja, té respostes per a tot, vostè.

- No és del que es tracta?

- Bé, depèn. Si és una persona massa combativa o desafiant amb els veïns pot ser un motiu de conflicte.

- Mai ha tingut problemes amb ningú, que jo sàpiga.

- Mai? Això és un excés d'autoconfiança, no li sembla? És que mai s'equivoca vostè?

En Jordi va començar a plantejar-se si aquell tio li estava buscant les pessigolles o era que simplement es divertia a costa de persones desesperades que l'únic que volien era treballar de nou, sentir-se útils a la vida. Va respirar per calmar-se. Allò no funcionava.

- Perdoni, no sé a què vénen totes aquestes preguntes.

- Està en un procés de selecció. Sóc aquí per escollir el millor aspirant, per això em paguen senyor... _ va fer un cop d'ull al seu currículum_ Ferrer. És que potser no està d'acord amb el meu mètode?

- Miri, sap quina és la meva experiència professional i, malgrat ser un perfil diferent, m'han seleccionat per aquest treball. Puc fer la feina. Estic més que capacitat pel lloc i sóc una persona seriosa i responsable, no li puc dir més.

- Entesos! _ l'entrevistador va unir les mans amb les puntes dels dits. Aquell candidat tenia uns collons com un sant Pau, se li havia de reconèixer. Massa orgullós per ocupar aquella vacant! _ Crec que podem donar l'entrevista per acabada. _ es va aixecar i li va donar la mà._ Ja li direm alguna cosa aquesta setmana. Que tingui un bon dia.

- Igualment, gràcies.

- Adéu, senyor Ferrer.

- Adéu.

Rialla falsa, encaixada de mans feble, sense consistència. En Jordi va saber a l'acte que no havia passat la prova. No, no li trucarien ni aquella setmana, ni mai.

Continuarà... 

El de la imatege és en Jordi.