14 d'octubre de 2011
La Isabel no s'ho va pensar ni dos cops. La seva feina era el primer, d'allò depenia la subsistència de les dues. El lloguer, les factures de la llum, del telèfon, gas, menjar, roba, capricis... No s'hi podia negar, a més la seva filla ja era major d'edat. Només serà un cap de setmana bonica. La mama ha de marxar per raons laborals. El meu cap m'ha demanat que l'acompanyi a un congrés d'odontologia en qualitat de secretària personal. No m'hi podia negar , cuca. Oi que te'n fas el càrrec? La Isabel va arrufar el nas contrariada. Aquella criatura cada dia s'assemblava més al seu pare. La jutjava, la qüestionava com a mare, després de tot el que estava sacrificant per ella! Aquest és nou? Com es diu? És que no pares d'anar d'home en home? La veu era burleta com la mirada. Per què mai es cansava de provocar-la?, de buscar la baralla fàcil? Si no fos perquè en Jordi estava sense un duro l'enviaria ben ràpid de retorn amb ell. Nena estúpida i malcriada! La Isabel es va retenir a temps de no bufetejar-la i va sortir de la cuina, no sense furgar primer en la ferida que sabia que la faria plorar. Com a mínim, no estic tan malalta com d'altres que se'n van al llit amb algú de la seva pròpia sang. Es va tancar a l'habitació, va respirar fondo, fora dimonis i males energies, i va començar la complicada tasca de remoure l'armari a la recerca dels vestits més escaients que combinessin amb la llenceria més provocativa. Passarien dues nits en un hotel i no volia defraudar-lo. Aquell home podia ser més suggestiu que en Felip, a qui, no era per dir, ja el tenia força gastat de tant usar-lo.
Continuarà...
La de la imatge és la Isabel.
YOU ARE READING
Cada vegada que respires 2a part
General FictionÚltims tres capítols de la història Cada vegada que respires que ja està publicada a la plataforma.
