Cada vegada que respires 2a part

Capítol 23, 11a part: Khi, Què coi t'has pres?

8 de setembre de 2011

El noi es va mirar l'aliança de la mà esquerra amb satisfacció. Primer havia dubtat entre l'or blanc o el groc convencional, de sempre, però s'havia acabat decidint pel or groc llimona, aquell que tothom associa al matrimoni. Al·leluia o lloats siguin els déus! perquè no hauria de patir cap intromissió més a les seves vides. Tots els homes, qualsevol d'ells amb una mica d'ètica s'apartaria del costat d'una dona casada. Ara era seva oficialment, cap altre li robaria ni una espurna del seu amor perquè li pertanyia. L'abraçava per la cintura alhora que recolzava el cap damunt de la seva espatlla. Era bonica aquella vista de capvespre amb el ponte Vecchio de fons sobre el riu Arno. No es podia arribar a creure que eren allà, en aquell espai màgic, com d'encanteri.

- Hem fet una bogeria, però és tan bonica aquesta ciutat... _ va precisar la noia amb veu somiadora.

- És la nostra bogeria. Que no ets feliç?

- Feliç és poc. Sóc immeeeensament feliç! Em vaig enamorar de Florència quan hi vaig venir per primer cop amb l'escola. Sabia que hi havia de tornar algun dia i ara, avui, amb tu... De debò que estem desperts?

- És clar que sí. Que no notes la meva escalfor sobre la teva esquena, la meva mà voltant-te la cintura o el meus llavis a tocar del teu coll? Ets amb mi, amor meu, amb el teu marit. No te'n penedeixes, veritat?

- Com podria fer-ho, si ets l'únic home que he estimat mai?

La Míriam es va girar per besar-lo.

- Tindrem molts fills, serem una família feliç.

- Sí, més endavant, quan hàgim acabat les nostres llicenciatures.

- Viurem en una casa amb un jardí grandiós a la part del darrere. Hi plantarem molts rosers.

- També lliris en un petit estanyol que farem construir amb trossets de ceràmica de tots colors, com en Gaudí.

- I tindrem un gos de la protectora.

- No, en tindrem dos.

- Oh, Pau no podria viure sense tu. Fins quan m'estimes?

- Infinit multiplicat per infinit.

Algú va picar la porta. Segurament eren el servei de l'hotel que els portaven el sopar a l'habitació.

- Ora di cena, signore!

- Avanti!

- Tens gana bonica?

- Pau, Pau, Pau!! Fill , que no has dormit en tota la nit o què!

- Què, què passa...mama? M'has espantat! Uf, suposo que em dec haver quedat clapat.

Encara sense reaccionar, va estirar-se badallant. De manera simultània, la seva mare el va tornar a la realitat amb la duresa de qui no s'estava per històries.

- La Cristina al telèfon! Posa-t'hi, que no para de trucar! Porta així tota la tarda i el pitjor és que se'm posen els nervis a l'estómac amb tant de riing, riing... Per culpa seva no he entès què coi passarà entre en Pere i l'Antònia, amb l'interessant que estava l'episodi d'avui! Es veu que l'Antònia enganya el marit amb el veí de fa temps i en Pere, l'home oficial perquè m'entenguis, que no en sabia res, pobret! fins que els va enxampar in fraganti al pis...

- Mama, prou rotllos! No m'atabalis ara tu amb collonades! Per què li heu agafat el telèfon? Que no us vaig donar instruccions precises? Si és ella, deixeu que soni, que tard o d'hora ja es cansarà d'insistir! Vaig tallar amb ella fa setmanes! No entenc què coi vol, aquesta? Digueu-li que no hi sóc.

- Ja ho hem fet les altres vegades. Què vols que ens inventem més? Espavila i para-li els peus si no t'interessa, però no podem estar tot el sant dia evitant les seves trucades o mentint per tu! Ho has d'entendre, fill...va, no posis aquesta mala cara...

- Ja vaig, ja vaig... Després que parli amb ella, t'asseguro que ja no ens emprenyarà més. Li penso cantar les quaranta a aquesta tia...

- Vejam si és veritat que li fas entendre d'una vegada! Però no siguis gaire dur amb ella, pobrissona...

- Ai, mama, calla i deixa'm tranquil, que ja sóc grandet i sé el que em faig!

Continuarà...

El de la imatge és en Pau.