Cada vegada que respires 2a part

Capítol 22, 42a part: Fi, Observant darrere el teló

Continuació 22 de juliol de 2011

- Papa, em fa feliç veure't tan content!

- És que ho estic. Estic convençut que les coses s'arreglaran. Ho pressento!

Després d'un passeig aparentment erràtic entre els carrers del casc antic , l'home, que bullia d'alegria amb el cor accelerat com un adolescent, la va arrossegar dins de la llibreria Vapor, de la qual sempre havien estat clients, sobretot quan els diners no eren un problema.

- Què busques? _li va preguntar la nena, que no va obtenir contesta.

Es va moure amb facilitat entre els prestatges de llibres, buscant un títol específic, una autora. Havia tingut la precaució de trucar amb antelació quan ella estava mig adormida fent la migdiada per saber si el tenien. Sí, n'hi ha un disponible. Era el punt final per a un dia perfecte. Per fi, el llibre era allà. El va extreure de la lleixa com un trofeu, com un objecte molt valuós.

- Mira, Flush! El que et faltava per tenir-los tots. Què et sembla? Te'l regalo! _ feia l'equivalent a una vida amb una consegüent reencarnació que no tenia la mirada tan brillant o que el somriure era tan de veritat, d'aquells que et surten de dins de l'ànima i que no s'han de fingir.

La Míriam va agafar el llibre per examinar-lo amb atenció. La seva autora preferida, l'única entre molts... en va observar la contraportada amb el preu, divuit euros.

- Papa, no sé...

- Com?? És de la Woolf! Tu l'adores, i he d'admetre que jo també hi estic plenament d'acord perquè és genial. Mira, quan tu l'acabis me'l passes que me'l llegiré jo._ parlava tot excitat, era adrenalina pura.

- Crec que l'he sobrevalorada, no n'hi per tant, la veritat! _ va dir amb desdeny. _ Que tal si marxem? Aquí fa xafogor.

- No diguis bestieses! Sé que el vols! _ va mig somriure desconcertat. Allò no tenia ni cap ni peus.

Li va arrabassar el llibre de les mans amb energia i va anar en direcció a la caixa de pagament, seguit per la seva filla. La noia que el va atendre feia el posat avorrit d'aquells que treballen amb desgana. Fa calor, és estiu, mentrestant jo sóc aquí florint-me de fàstic quan podria ser a la platja amb els amics. A en Jordi l'enfurismava que hi hagués gent així al món , que eren incapaços de valorar la importància de tenir un lloc de treball, un sou fix per portar a casa.

- Aquest? _ va indicar la noia agafant-lo. _Bé, són divuit euros. En targeta o en efectiu? _ va preguntar amb poques ganes tot observant-los amb certa hostilitat. Era per quatre clients com aquells que l'amo de la botiga s'entestava a aixecar la persiana un divendres a la tarda en ple juliol.

- En efectiu, si us plau. _ en Jordi va obrir la cartera i va buscar fins a treure'n un bitllet de vint euros. Va fer el gest de donar-li quan la nena li va parar la mà.

- No, papa! Ja el tenim!

- Míriam, que dius? _ la va contemplar sorprès. _ No!

- Sí, la mama me'l va comprar fa poc. No sé com se m'ha passat per alt!

- Així, el volen o no? _ va intervenir la caixera amb el llibre a la mà i amb cara de pocs amics.

- Sí. _ va insistir ell.

- No! L'haurem de tornar. Que en farem de dos llibres iguals a casa!

La noia va rebufar emprenyada. Aquells dos li estaven fent perdre la poca paciència que tenia. A fi de comptes, per la merda que li pagaven!