Continuació 17 d'octubre de 2011
Nit
Cap trucada de la Isabel. Patètic. O no havia tornat del viatge o, si ho havia fet, no havia advertit l'absència de la seva filla. En Jordi no sabia quina de les dues opcions era pitjor. En fi, ja veuríem quan i com respiraria la seva mare. Ell, per descomptat, passava olímpicament de comunicar-se amb ella. Va observar l'hora. Les dotze. La nena segurament hauria de matinar per anar a classe. Li va donar un copet afectuós als genolls i es va aixecar del sofà, invitant-la a seguir-lo. Anem a dormir? És tard. Ella es va deixar conduir. On la duria? Amb ell, a l'habitació que compartien? Van enfilar les escales, sense quasi parlar, com si s'aguantés la respiració. Ell la precedia. Van anar seguint el passadís. L'habitació de matrimoni, la van passar. La sala d'esports, el despatx. Va obrir la darrera porta, la de seva habitació. Ell hi va entrar el primer com qui va marcant el camí perquè no un no es perdi. A quina hora t'he de despertar demà? A les set? Perfecte. Vinga, espavila't! posa't el pijama! Va esperar pacientment que es canviés de peu dret, a una certa distància. _ Dóna'm la roba. Te la deixo aquí plegada, et sembla bé? _ En Jordi es va aproximar al llit. S'hi va asseure en un racó. La Míriam es va preguntar si apartaria la vànova i s'hi introduiria ell també. Però no. La va acotxar bé, com quan era petita, de fet com quan sempre. No tindràs fred? Vols que et posi una altra funda del nòrdic? No? Va sospirar satisfet. Una carícia, un petó a la galta. Un comiat? Bona nit, bonica!_ Es va incorporar somrient. Feia tant que no se sentia feliç! Fins aleshores que recordés! Si em necessites, vine'm a buscar. No importa l'hora que sigui, fes-ho! En arribar al llindar va fer una darrera ullada, tot en calma, va apagar el llum i va sortir. Trenta segons, no més. Papa!!! La porta es va obrir precipitadament. Què! Et trobes malament? Conxo, va pensar ella, sí que feia cara d'esverat! Què dimonis estàs fent? , el va interpel·lar. Era una pregunta ambigua, amb moltes lectures, diferents interpretacions. El seu pare ho va entendre, no li calien aclariments de cap mena. No, no estaria bé. Ara no. I se'n va anar.
Continuarà...
La de la imatge és la Isabel.
YOU ARE READING
Cada vegada que respires 2a part
General FictionÚltims tres capítols de la història Cada vegada que respires que ja està publicada a la plataforma.
