matinada del 21 d'octubre
Li aparto els cabells i li faig petons a la nuca, en el seu naixement, a la punta de les orelles, al coll, a l'espatlla. Gira't. De cares. Les mans s'entrecreuen. Mira'm als ulls. Ens encaixem en un sol moviment. Un ritme a estones lent , a estones ràpid, circular o profund; fins que acabem, alhora. M'aparto d'ella, de nou al seu costat. Es mig belluga, adormida. La respiració pausada dels que ja no tenen malsons. No dormo. N'he perdut la pràctica. M'abraço a la seva esquena, prement-me fortament contra el seu cos. Demà s'haurà acabat tot. Recapitulo trossos de conversa, els plans fixats per a demà. Aniré al banc, almenys que no quedi per intentar-ho fins al final. Una alçada de vuit pisos, en caiguda lliure. Ja està. Papa, no has pensat d'acabar amb tot? Em parles de suïcidi? De descansar. Vols dir morir. Descansar, en realitat. Sí, moltes vegades. Per què no ho has fet? No ho sé. Estic cansada de viure. Només ets una nena. Acabem amb tota aquesta merda. Descansarem junts en una altra vida. Desvarieges, ets una criatura. No, Míriam. Descansar. I el Baloo? Els avis o la veïna, no dius que adora els gossos? Fes-me un petó. Abraça'm. No podré viure sense tenir-te amb mi, ho saps. Acabem, descansem, fem-ho junts. D'acord, d'acord, d'acord...
Continuarà...
El de la imatges és en Jordi.
ESTÁS LEYENDO
Cada vegada que respires 2a part
Ficción GeneralÚltims tres capítols de la història Cada vegada que respires que ja està publicada a la plataforma.
