Cada vegada que respires 2a part

Capítol 22, 32a part: Fi, Observant darrere el teló.

Capítols finals de la història Cada vegada que respires, publicada a la plataforma.

16 de juny de 2011

Mentre en Jordi endreçava la cuina de després del sopar, la Míriam anava registrant els armaris i els calaixos, controlant què faltava i què no. Apunta-hi també refrescos, que no en queden a la nevera _va remarcar ell tot ensabonant els gots. Els va esbandir per desar-los nets al rentaplats juntament amb la resta. En acabar, es va eixugar les mans amb el drap de cuina i es va asseure al costat de la noia que estava concentrada en la llista. A veure, que no et deixis res... l'home hi va fer un cop d'ull ràpid. Falten les coles. Li va prendre el bolígraf de les mans i les hi va afegir ell._ Té, continua tu. Ratllat, gargot, eliminació. Què fas, per què les elimines del full? Si a tu t'agraden! Se la va quedar mirant. Aquell era un producte que sempre havia format part de la compra, com la margarina o el cafè que eren inqüestionables i que abastaven la categoria dels aliments de primera necessitat per a la família. Papa, no, no caldrà. Ell va serrar les barres nerviós, preveient-ne una justificació econòmica, que era el mateix que un insult per a ell. No t'ho volia dir perquè... em fa cosa! No era una mentida tampoc, alguna vegada havia tingut molèsties a fi de comptes. Què és ? Va, parla! Encara ho puc pagar, no cal exagerar tampoc! En Jordi es va regirar inquiet. La cola em provoca gasos. Cert o no, l'actuació va ser convincent. Tan aviat com ho va haver dit, es va tapar la cara avergonyida al temps que ell arrufava el nas, dubtós. I això tot just et passa ara? Per favor, ni que et beguessis cada dia una llauna! Llavors compra'n però te les hauràs de beure totes tu! Bé, ja veuria què decidiria. Va plegar la llista i la va endreçar dins del calaix de l'entrada, on també hi guardaven les claus. Demà seria un altre dia, va pensar l'home que no es volia engrescar en una discussió absurda.

La de la imatge és la Míriam.