Junts

2

Abans

Vaig arribar a la universitat com cada matí i vaig anar a la cafeteria per preparar-me un cafè. Era una persona de costums. Vaig anar al meu despatx i em vaig trobar una companya, la Jennifer. Havíem tingut alguna trobada bastant calenta (estava enamorat de la Ivet però també em veia amb altres dones) i realment era molt bona noia i molt bona científica. Admirava molt la seva feina de física quàntica.

--Bon dia.--vaig dir i em va mirar.

--Bon dia.--va ronronejar.--Tens... Temps per mi?

--Doncs ara mateix no ho sé, acabo d'arribar, però suposo que un forat segur que tinc.--vaig dir somrient.

--Primer necessito dir-te una cosa.--va dir anant a la porta i la va tancar amb clau.--En poc iniciarem un projecte molt important i necessitem un físic experimental.

--Vols que jo formi part del projecte?

--Exacte. I no t'ho dic perquè follis de deu, sinó perquè tens una ment brutal.--va dir i vam riure.--T'he enviat un correu amb tota la informació perquè decideixis amb calma si vols participar o no. I si participes, passarem moltes hores junts.--va dir acaronant-me l'abdomen.

--Així que follo de deu?--vaig murmurar somrient.

--No sé d'on has tret tanta tècnica.--va dir i vaig riure.

La veritat, des que vaig tindre el primer rollo amb una noia, vaig ser molt pesat perquè vaig voler preguntar-li exactament què li agradava i com. Així he anat fent, però tampoc em creia molta cosa, senzillament tenia la experiència que tenia i no anava de que en sabia més. Odiava la supèrbia.

Després d'una intensa i curta sessió de sexe, em vaig vestir i ella es va arreglar una mica.

--Ho necessitava, de veritat.--va dir i vaig riure.--D'acord, quan t'hagis decidit avisa'm. Crec que és una gran oportunitat. Això sí, és a Escòcia.

--Què?

--Començarem el projecte aquí però aproximadament en 6 mesos haurem de trasladar-nos a Glasgow.--va dir i vaig sospirar.--Quan acabem tornarem.

--No puc marxar. En 6 mesos ma germana tindrà al nadó, no puc.

--Owen, pensa-ho amb calma, sempre el que pots fer és començar aquí i et busquem un substitut allà.

--I puc dir que sí i en un temps confirmar o dir si vaig o no?

--Fem una cosa, mira't el projecte, si l'acceptes tens tres mesos per decidir si te'n vas o no. Et sembla bé?

--Gràcies.

--Crec que és el projecte de la teva vida, pensa-ho bé.--va dir i va sortir de la sala. Vaig obrir la finestra perquè es renovés l'aire i em vaig tornar a submergir en el món de la física.

Sincerament m'apassionava el que feia i em sentia molt afortunat. Jo amb els meus càlculs em podia passar dies, fins hi tot se m'oblidava menjar.

--Owen.--va dir algú i vaig mirar a la porta. Era l'Aaron. Per què avui tenia tantes visites? Normalment ningú venia a veure'm.--Porto cridant-te mitja hora, imbècil.

--Què passa?--vaig dir traient-me les ulleres.

--Sembles llest i tot amb això.--va dir rient i vaig rodar els ulls.

--Què vols? Tinc feina.

--Tio, que són les 9 de la nit.--va dir i vaig arrufar el front.--Porto tot el dia intentant contactar amb tu.--vaig mirar el rellotge i tenia raó.

--Merda, no he ni dinat. Què vols?

--A que no saps qui és el teu nou company de feina?--va dir somrient.