Junts

31

--Owen?--va dir la Ruth apropant-se amb cara de sorpresa.--Què fas aquí? Tot bé?

--Sí, volia parlar amb tu.

--És ràpid?

--Sí, no hagués vingut si hagués tingut el teu número de telèfon. M'agradaria organitzar alguna cosa per l'aniversari de l'Ignasi i m'aniria molt bé la teva ajuda, a part que així ens coneixem més.

--Em sembla bé.--va respondre i va somriure.--Què havies pensat?

--Sincerament?--vaig dir i va assentir.--No tinc ni idea.--vaig explicar i va riure.

--Doncs podem fer una cosa, et dono el meu número de mòbil, li donem al coco i quedem un dia per fer una pluja d'idees.

--Em sembla molt bona idea, Ruth.

--Emma.--va corretgir.--El meu nom és Emma.--va dir i em vaig quedar confós.

--L'Ignasi m'havia dit que et deies Ruth...--vaig dir confós.

--Sí, però em dic Emma.--va dir bastant incòmode i se li va tensar tot el cos.

--Ah perdona, no et volia molestar, era per assegurar-me que no m'havia equivocat de persona perquè em sol passar.

--No et preocupis, no t'has equivocat.--va dir somrient. Em va donar el seu número i es va aixecar.--Gràcies per comptar amb mi.

--A tu per ajudar-lo quan jo no estava.--vaig dir també aixecant-me.--Una última pregunta, Emma.--vaig dir i em va mirar amb curiositat.

--Digues.

--Ets feliç amb ell?--vaig preguntar i se li va formar un enorme somriure als llavis, confirmant-me la resposta.

--Molt.

--I a ell el veus feliç?

--No ho sé, Owen. Jo crec i espero que sí però no estic al seu cervell.--va explicar i vaig assentir.

--Doncs ens veiem.--vaig dir i ens vam separar en camins diferents.

Owen

La teva amiga es diu Emma o Ruth? Estic una mica confós.

Vaig sortir de l'hospital i vaig anar a casa els meus pares. Em va obrir el meu pare i quan em va veure, va saltar a abraçar-me.

--Fa moltíssim que no sabem de tu.--va dir estrangulant-me i vaig riure.

--Pare, només ha passat una setmana.--vaig dir abraçant-lo també.--Com esteu? Esteu bé?

--Sí, passa, passa, que li donaràs una alegria a ta mare.--va dir deixant-me respirar. Vaig entrar i ma mare també va saltar a abraçar-me.

--Com estàs? Ahir et va veure la Rouse amb un noi.--va dir somrient ma mare.

--Mare.

--És l'infermer? Diga'm que sí.

--Sí, és ell.--vaig dir sense poder evitar el somriure i es va alegrar moltíssim.

--És molt sexi.--va dir ella somrient i es va afegir mon pare.

--Si no l'heu vist.

--Sí que l'hem vist.--va dir mon pare somrient, va treure el mòbil i em va ensenyar fotos d'ahir a la nit, en una sortíem l'Allek i jo ballant i era preciosa.

--No coneixeu la intimitat?--vaig dir agafant el mòbil de mon pare, em vaig enviar les fotos, vaig borrar els missatges i les fotos i li vaig tornar el mòbil.--No podeu anar fent fotos a la gent.