Junts

36

Em vaig posar uns pantalons còmodes i vaig abraçar a l'Allek per calmar-lo. Estava histèric i s'havia endut un ensurt enorme.

--Anirà tot bé.

--És ta mare, i si no li caic bé? He sortit corrents quan l'he vist!

--Allek.--vaig xiuxiuejar i vaig besar els seus llavis.--Si li caus malament no canviarà res.

--No m'estàs animant.

--Confia en mi.--vaig demanar i va assentir.

--A quina hora tens psicòleg?

--A les 12, tenim temps. Vindràs?

--Clar.--va xiuxiuejar i vaig llaçar les nostres mans.--No et poses samarreta?

--És per molestar-la.--vaig dir i vam sortir de l'habitació. Vaig entrar a la cuina jo primer i ma mare estava asseguda a una cadira.--Què fas aquí?

--Owen, fill.--va dir somrient.--Venia a veure't...--va dir i va callar quan va veure a l'Allek.--Ostres ho sento moltíssim, no sabia que tenies companyia com em vas dir que ell estava fora.

--No pots entrar aquí quan et dona la gana, us vaig donar les claus per emergències.

--Ho sento.--va xiuxiuejar. Es va aixecar i la vaig abraçar.--És el teu infermer?

--Sí, porta't bé amb ell.--vaig demanar deixant-la anar.--Mare ell és l'Allek, Allek la Clara, ma mare.

--Encantada.--va dir ma mare amb un enorme somriure i sorprenentment el va abraçar.--Ho sento per interrompre, de veritat. Si estigués en el teu lloc m'hagués agafat alguna cosa.--va dir intentant ser simpàtica i l'Allek va somriure.--Jo a tu t'he vist en algun lloc.--va dir mirant-lo fixament.

--Potser a l'hospital, soc infermer allà.

--Sí! Quan l'altre dia ton pare va anar a urgències el vas atendre tu.

--El pare va anar a urgències?--vaig preguntar confós.

--El de l'al·lèrgia?--va dir l'Allek i ella va assentir.

--Owen, pots fer el favor de posar-te una samarreta?

--Haver trucat al timbre.--vaig dir asseient-me a esmorzar i l'Allek em va mirar amb vergonya.--Et quedes a esmorzar o tens feina?

--He d'anar a treballar, no us molesto més.--va dir ella.--Cuida't.--va dir abraçant-me i va besar la meva galta.--Encantada, Allek, espero tornar-te a veure aviat.--va dir somrient i fent-li dos petons a aquest. Va marxar i l'Allek es va deixar caure a la cadira.

--Bé?--vaig preguntar i va assentir.

--No li he caigut bé oi?

--Estàs de broma? Estic segur que m'està escrivint ara mateix perquè fem un dinar amb ella i mon pare.--vaig assegurar.--Li has caigut bé.

--No ho sé.--va murmurar asseient-se al meu costat.

--Al meu pare què li van fer?

--Res, punxar-li cortisona.--va dir sense importància.--Com estàs? Millor?

--Sí, bastant.--vaig dir i vaig sospirar.--No vull tornar a estar en un hospital una altra vegada. Vull recuperar-me, vull tornar a menjar normal, vull mirar-me al mirall i no sentir fàstic de mi mateix.

--Ho aconseguiràs.--va dir i vam llaçar les nostres mans.--Confio en tu, sé que ho aconseguiràs costi el que costi.--va dir i el vaig abraçar.--No sabia que et senties així.

--Ningú ho sap a part dels psicòlegs.

--Després d'estar a l'hospital et veies millor?

--Quan vaig sortir em sentia molt bé i m'agradava el que veia al mirall. Ara em dono fàstic.--vaig xiuxiuejar amb la veu trencada.