Junts

20

Vas ser molt difícil acomiadar-me de la Jennifer i vaig acabar amb alguna llàgrima per la cara mentre no la deixava anar.

--El dia següent que torni et vindré a veure i parlaré amb tu tot el que pugui. Ets molt fort, confia en tu.--va murmurar i vaig assentir amagant el cap al seu coll.

--No t'oblidis, si us plau.

--Owen, clar que no m'oblidaré de tu. Sé que tens por però tot anirà bé, t'ho prometo pel que més vulguis. Confia en tu.--va murmurar acaronant-me la galta i vaig assentir poc convençut.

--Owen, farem tard.--va dir ma mare i em vaig separar de la Jennifer.

Vaig abraçar al Lluís per acomiadar-me d'ell i després vaig fer dos petons als altres. Un comiat molt fred amb els altres però ho sentia així. Vam passar l'aduana i vam anar directes a la porta que sortia el nostre avió.

--Demà-passat tenim una visita a un dels llocs. Així tens dos dies per estar a casa i descansar.--va explicar mon pare.

--Demà podré anar a un lloc?

--A quin?

--A l'estudi, per un nou tatuatge.--vaig explicar.

--Quin et vols fer?--va preguntar ma mare.

--El nom de la Scar a l'abdomen.--vaig explicar i em van somriure.

--Doncs a mi em sembla molt bona idea.--va dir ella somrient.--Crec que vindré amb tu.

--Et vols tatuar el nom de la nostra filla?--va preguntar mon pare confós.

--I el del nostre fill.

--Ostres, doncs no és mala idea.--va dir mon pare i jo estava en shock. Odiaven els tatuatges.

--Però...

--Et vam molestar molt quan et vas fer el primer, i ho sabem.--va dir ma mare.--Però últimament el teu pare i jo estem fent un gran esforç per comprendre't per així entendre't millor i poder ajudar-te.

--Mama, no cal, de veritat. Entenc que no us agradin i ho respecto.--vaig assegurar mirant-los.

--Ho diem de veritat. Volem tatuar-nos el seu nom i el teu.--va dir mon pare.

Vam arribar a casa a mitja tarda i em vaig estirar a l'habitació de quan era adolescent. Estava cansat. Tenia trucades perdudes de molts però quan vaig veure la de l'Aaron el vaig trucar.

A: Per fi et trobo, com estàs? Com va tot?

--No molt bé.

A: Per què? Vaig parlar amb ma germana ahir i quan m'ho va dir em va preocupar molt.

--Jo... Fa una hora he arribat, he hagut de deixar el projecte.

A: Què? Per què? Owen m'estàs preocupant.

--Estem buscant centres amb els meus pares.

A: Owen... Ho necessites?

--Sí.

A: Doncs si ho necessites i t'ajuda està bé. Creus que ens podrem veure? Et trobo a faltar.

--Ara estic molt cansat però demà suposo que estaré bé.

A: D'acord doncs demà et passo a veure. Ens veiem demà.

--Sí.--vaig murmurar i vaig penjar.

--Owen, ja està el sopar.--va dir ma mare traient el cap per l'habitació. Estava molt agraït que estiguessin amb mi a casa meva perquè em sentís més còmode.--Tot bé?