Junts

24

--Quina cara de fet merda portes.--va dir només entrar al meu pis.

--Ho sé.--vaig dir tirant-me al sofà cansat.--Què em volies dir?

--En dues setmanes anem a celebrar a una casa rural l'aniversari de la meva parella amb els seus amics i família, he parlat amb ells i m'han dit que si vols hi ha un lloc per tu. Sé que has estat molt atabalat amb la feina i així desconnectes i socialitzes.

--Ignasi, saps que se'm dona de cul socialitzar, estaràs amb la teva parella i estaré sol, no.

--Owen, estarem tots junts.--va insistir.--Fes-ho per mi, em quedaré més tranquil si vens.

--D'acord.--vaig bufar i va somriure.--Ignasi.

--Digues.

--T'he d'explicar una cosa bastant important i necessito que no t'enfadis.--vaig dir començant a tremolar.

--Saps que pots confiar amb mi.

--Saps que vaig marxar per feina?--vaig començar i va assentir.--Vaig tornar als 7 mesos perquè tenia i tinc anorèxia nerviosa. M'he passat dos anys tancat en un hospital per recuperar-me.--vaig explicar i se li va canviar la cara.

--Per què no m'ho vas dir?

--Perquè estaves deprimit, només et faltava després de tot el que va passar estar preocupat per mi quan jo estava bé. No volia posar-te una càrrega més a la teva depressió.--vaig dir i es va quedar en silenci.--No m'odis, si us plau, ho vaig fer per protegir-te i no et puc perdre. No puc.--vaig dir mirant-lo als ulls i em van començar a caure llàgrimes per tot el que havia passat i patit.

--Owen, vine aquí, va.--va dir obrint els braços i ens vam abraçar, cosa que va augmentar el meu plor.--Tranquil.--va xiuxiuejar.

--Ho sento.

--Ho entenc però vull que a partir d'ara no m'amaguis coses així, per molt que em pugui afectar ho vull saber.

--T'ho prometo.

--T'has recuperat?

--Quasi, no del tot.--vaig murmurar intentant calmar-me.

--Com que no del tot?

--No fa ni una setmana que he tornat a treballar i ja estic fent les coses malament. No vaig saber sumar 4 i 6.

--Owen, calma, va.--va xiuxiuejar.--Si us plau, tranquil.--va demanar acaronant la meva esquena.--És qüestió de temps, ja ho veuràs. Segueixes anant al psicòleg?

--Sí.--vaig murmurar.

--Va, tranquil.--va insistir.--No ha passat res bo en aquest temps?

--He conegut a un noi que m'agrada molt.--vaig murmurar calmant-me una mica recordant a l'Allek.

--Heu quedat?

--A l'hospital ens vam conèixer bastant i vam quedar l'altre dia.

--De l'hospital? Estava ingressat?

--No, és infermer.

--I va anar bé?

--Molt, m'agrada molt i diu que també li agrado i ens vam enrotllar i vam dormir junts.

--Te l'has tirat?

--No, encara no, només vam dormir perquè estava molt cansat.

--Se't veu molt il·lusionat.

--Ho estic.--vaig dir animant-me una mica i recolzant el cap al pit del meu millor amic.--Et vaig trobar moltíssim a faltar.

--Jo també, molt.--va murmurar abraçant-me.--Vindràs a la casa rural?