Junts

8

Durant

--Però tu estàs boig? A dinar? Al llac?

--Owen...

--No, Owen no. Entenc que vulguis passar temps amb ta germana però ho pots fer qualsevol dia que jo no estigui.

--Fes-ho per mi.

--És fàcil dir-ho des de la teva posició però posa't en la meva punyetera pell, collons. La noia de la qual estic enamorat està amb un altre, tothom em mira malament, les dues noies em despullaven amb la mirada i m'he sentit violat, collons. Ma germana va morir fa res, no vull estar aquí, vull estar amb la meva família plorant la seva mort, no destrossant-me encara més.

--Owen, sé que és dur però dinem, estem una estona i marxem, t'ho prometo.

--No, jo me'n vaig i t'espaviles per tornar. No penso aguantar més.--vaig dir molt enfadat.

--Queda't per mi.

--Per què? Perquè la parella de ta germana es comporti com un possessiu de merda davant meu? Perquè em despullin amb la mirada? Perquè em culpin a mi de que les seves parelles m'estiguin mirant així?

--Perquè et necessito.--va dir i vaig sospirar.--Avui he parlat amb ma mare després de quatre anys.

--Aaron, no em facis això.

--Si us plau.--va suplicar i vaig bufar.

--Però seguiré molt enfadat.--vaig dir i va somriure.

Òbviament ell no comprenia el que jo sentia, centralitzava els seus sentiments perquè trobava a faltar a sa germana, que ho entenia, i volia estar amb ella, però això l'únic que em feia recordar era a la Scar i encara em posava més trist.

Vam anar al menjador per dinar i com suposava, xiuxiuejaven entre ells però ningú deia res.

--Hm, Clara, a les quatre al llac?--va preguntar la parella de la Ivet dirigint-se a la noia de puntes rosses.

--No sé, quan vulgueu.--va dir trista.

--A les quatre va bé.--va dir la de cabell negre i els tres nois es van aixecar i van marxar. Per favor, què tenien, 3 anyets?

--Per què són tan gelosos?--va dir la de puntes rosses frustrada, com si ella no m'hagués despullat amb la mirada.

A veure, els gelos i les rabietes no les entenia però entendria que ells estiguessin enfadats per les mirades que em dedicaven. Òbviament, no esperis despullar a un tio amb la mirada davant de la teva parella i que ell no es molesti, en cas de ser una relació amb exclusivitat reduïda.

--És normal, han estat bastant de temps amb vosaltres, sense altres nois. Ja se'ls passarà.--va dir l'Aaron.

--Però és horrible! Et fa sentir malament quan no fas res. Només parlar.--va dir la de cabell negre i quasi se m'escapa una rialla.

Que irònic, es preocupaven pel que sentien elles però no per la incomoditat que m'havien creat a mi. De veritat, no les entenia. En realitat em considerava molt feminista, entenia que certes mirades a una noia li podrien incomodar però també a un noi.

És la incoherència de queixar-se (amb raó) de certes mirades inapropiades però després tu incomodar fent el mateix que et molesta. Aquest tipus de mirada jo les intentava controlar molt perquè a mi em molestava, per tant, pressuposava que a l'altre persona també. És per això, que des de molt jove quan veia una persona, m'obligava a mirar-la a la cara i evitar mirar zones que li podrien fer sentir incòmode. Em va costar molt però ho vaig aconseguir.

--No us preocupeu, ho arreglareu.--vaig dir perquè paressin de queixar-se i en res van pujar totes a buscar a les seves parelles.

Després d'una estona llarga amb l'Aaron en silenci, perquè jo seguia molt enfadat, van començar a baixar. Vam anar al llac i l'Aaron es va separar per parlar amb sa germana. Genial, estava sol i sense banyador. Em vaig asseure a la gespa mirant el llac però se'm va apropar un noi. Crec que es deia Nil.