Junts

16

Els meus pares van marxar al final de setmana i jo ja no estava malalt. Vam tornar al ritme normal de feina monòtona i avorrida. El cap de setmana va estar bé perquè va ploure i ens vam passar el cap de setmana fent el vago. Per mi estava bé, no tenia ànims per fer res però els altres estaves molestos perquè volien fer no sé el què. Últimament no estava prestant gaire atenció a les converses.

--Owen, estàs?--va preguntar la Mar i vaig assentir tornant a la realitat. Ella i l'Eric havien quedat i la cosa va anar bé però cap dels dos va donar el pas, van mantenir distàncies segons l'Eric perquè no sabia si li agradava a la Mar.

--Què passa?

--Podem parlar a soles?--va demanar i vaig assentir confós, estàvem al nostre pis jugant a cartes. Ens vam aixecar i la vaig seguir fins a la cuina.--Estàs bé? Portes uns dies molt apagat.

--Sí, clar. Estic cansat, res més.

--Segur?--va preguntar i vaig assentir.--Em tens preocupada.

--Estic bé, què volies?

--Podem parlar de l'Eric?--va preguntar amb certa timidesa i amb un petit somriure.

--Clar, què passa amb ell?

--Jo... No sé, crec que li agrado. L'altre dia em va dir d'anar a dinar i... Pensava que estaríeu tots però vam estar sols i... No sé, Owen, no sé què fer.

--A tu t'agrada?

--No. Bé, sí. No ho sé.--va dir confosa.

--Pel somriure que poses diria que sí.

--No ho sé. Però em va semblar rar que no intentés res, no ho sé.

--Potser vol anar a poc a poc.--vaig suggerir perquè era la veritat.

--Estic confosa, Owen, necessito consell.

--Si t'agrada intenta-ho, si no, no. És fàcil.--vaig explicar i va bufar.

--Owen.--va dir frustrada.--Quina merda d'ajuda és aquesta.

--És la veritat, Mar. No et penso fer cap lio mental, és senzill. No hi ha res que t'impedeixi estar amb ell.--vaig dir recolzant el cul al marbre.

--I si passa com amb el meu ex?--va preguntar amb els ulls plens de llàgrimes.

--Mar...

--Tinc por.--va murmurar apropant-se a mi i la vaig abraçar.

--El teu ex i l'Eric són persones diferents, això no et garanteix res però cada persona és un món. Què va passar amb ell?

--Estàvem vivint junts i un dia va desaparèixer. Va aparèixer una setmana més tard perquè venia a buscar les seves coses però va venir amb una noia més jove i atractiva que jo.--va explicar posant-se a plorar.

--Mar, tranquil·la.--vaig xiuxiuejar per calmar-la.--Fa quant d'això?

--Un any. A ell ja el tinc oblidat però em segueix fent mal la humiliació que vaig patir.

--Calma, sí? No crec que l'Eric et fes això.--vaig dir i a poc a poc es va anar calmant.

--Perdona.

--No et disculpis, ho sento per preguntar.--vaig respondre i es va mantenir abraçada a mi.--Què passa, Mar?

--Trobo a faltar a la meva família, sobretot als meus germans.--va murmurar.--Tu em recordes a mon germà gran, sempre està i... No sé. Et portaries bé amb ell.--va dir i va somriure.

--I si fas Skype amb ells?

--No és el mateix.--va dir i vaig assentir.

--Et comprenc.