Junts

32

Vaig anar al lloc on havia quedat amb l'Emma i quan vaig entrar ella ja estava. Em vaig asseure davant seu, vam demanar i ens vam mirar.

--Diga'm que se t'ha ocorregut alguna cosa.--vaig demanar i ella va riure per després assentir.--Oh, t'adoro.

--He pensat de fer un dinar en alguna masia amb la seva família, els seus amics de la universitat i amb tu i la teva... Amiga?

--La Jennifer?--vaig dir i va assentir.--Amiga. Em faràs fer passar un examen o què?

--Uou, clar, si estàs amb l'Allek. Que ximple.--va dir i vaig riure.--El podràs portar tu?

--Clar, per mi no és problema. Has mirat llocs?--vaig preguntar i ho vam començar a organitzar tot.

Ens vam passar tot el dinar planejant-ho i la veritat m'ho vaig passar molt bé. Era una noia molt alegre i divertida. L'únic que em va estranyar van ser les marques que tenia per tot el cos de ferides velles. Podia imaginar-me per on anava el tema, recordava que l'Ignasi m'havia dit que tenia molts problemes familiars i l'Allek m'havia dit que els seus pares l'havien atacat. Sincerament si era el que jo imaginava ho sentia moltíssim per ella però no sabia la veritat, no era ningú per preguntar ni molt menys per jutjar.

El divendres, dia que en principi havia quedat amb l'Allek, eren les nou de la nit i seguia a la universitat. Estava acabant moltíssima paperassa i em quedava molta feina per endavant. Segurament hauria de treballar tot el cap de setmana i això no em tenia molt content.

L'Allek m'estava trucant i vaig respondre.

A: Bonic, estic sortint, on vaig?

--Encara estic a la universitat.

A: Encara? Owen...

--Estic molt atabalat, Allek, sé el que em diràs però no em vull enfadar amb tu.

A: Què et sembla si et vinc a buscar, anem a casa meva, sopem i et preparo un bany relaxant?

--No ho sé, Allek, no ho sé.

A: El que tu em diguis.--va dir i vaig sospirar.

--D'acord, quant tardes?

A: Res perquè estic ja a la porta de la universitat. Ara ens veiem.--va dir i vaig penjar.

Em vaig treure les ulleres i em vaig fregar la cara bastant cansat. Van trucar a la porta i va treure el cap l'Allek. Es va apropar a mi en silenci i em va abraçar. Vaig rodejar la seva cintura i em va començar a acaronar el cabell.

--Tranquil.--va xiuxiuejar i vaig assentir recolzant el cap al seu abdomen.--Anem?

--He de recollir.

--T'ajudo?

--Millor que no, legalment no pots llegir cap paper ni document d'aquest despatx.

--D'acord, bonic.--va dir i va deixar un petó al meu front. Em vaig aixecar i vaig besar els seus llavis.--Ara m'agrada més la situació.--va dir i vaig mig somriure.--Oh però si saps somriure avui.

Vaig recollir tot el que tenia per la taula, les meves coses i vam sortir. Vam pujar al seu cotxe i vaig sospirar.

--Perdona.

--Tots tenim mals dies.--va dir somrient.

--Com estàs tu?

--He tingut un dia bastant dur. Recordes la nena que et vaig dir que em recordava a ma germana?--va explicar i vaig assentir. Sabia de qui em parlava, es deia Mel i tenia 8 anys.--Just quan s'acabava el meu torn s'ha mort.--va dir i se li va trencar la veu.--Li havia agafat massa apreci.