Junts

33

L'Ignasi em va obrir la porta i vam entrar. Ens vam asseure al sofà i em va mirar atent.

--Com és que estàs aquí? No vivies amb l'Emma?

--He vingut a buscar roba. Què ha passat, Owen?

--Com aguantes els horaris?--vaig preguntar i em va somriure amb certa comprensió.--Puc entendre que tingui torns de nit, de dia, de tarda, de matins, no m'importa però m'ha dit que no el veuré en dos putos mesos, Ignasi, no és normal.

--Dos mesos?--va dir estranyat.--Té intensiu o què?

--No ho sé, no ho he entès.

--Són durs els horaris però només t'has d'acostumar.

--No puc estar una setmana en què ens veiem cada dia i després no veure'l en dos mesos. Em nego, Ignasi. No penso patir més.

--Heu de trobar la manera de veure-us. Potser per dinar, esmorzar, al matí, a la nit. No ho sé però heu de trobar el moment, encara que ell estigui rebentat.

--M'ha dit que no pot.

--Ho has de parlar amb ell i calmar-te una mica. Estàs bastant cabrejat.--va dir i vaig sospirar.

--Tinc por.

--A què?--va murmurar.

--A que per culpa dels horaris perdem això que tenim. És una merda, Ignasi.

--Va, tranquil.--va dir ell i em vaig mig estirar al sofà.--Tot i el tema dels horaris va bé amb ell?

--Molt.--vaig dir i em va aparèixer el somriure d'idiota. Vam estar junts tot el matí i vaig anar a dinar a casa meva. A la tarda vaig acabar de fer unes coses de feina i vaig trucar a l'Allek.

A: Owen?

--Soc jo, pots parlar?

A: Sí.--va murmurar amb la veu trencada?

--Allek estàs bé?

A: Després de com te n'has anat aquest matí? Clar que no.

--Estàs plorant?

A: Tu què creus?

--Allek, va, no vull que ploris. Ens veiem i parlem?

A: On?

--Vols venir a casa? O prefereixes un altre lloc?

A: Depèn, em deixaràs?

--No, Allek.

A: Doncs a casa teva. Estic a 10 minuts.--va dir i va penjar. Vaig esperar una estona i el timbre va sonar. Vaig obrir la porta de baix, la de dalt i quan vaig obrir tenia els ulls plorosos i vermells.

--Vine aquí.--vaig dir obrint els braços i ens vam abraçar.--No et volia fer plorar, em sap greu.

--Soc molt sensible, no ha sigut culpa teva. La situació m'ha superat.--va murmurar. Ens vam separar i va entrar al pis. Ens vam asseure al sofà i vaig sospirar.

--Si me n'he anat és perquè volia pensar amb calma, Allek.--vaig començar.--Si no ens organitzem ara amb això de veure'ns, em fa por que en un futur segueixi passant el mateix. Si ara ja em dius que no et veuré en un o dos mesos, veig que d'aquí un temps no et veuré en potser tres mesos tot i vivint a la mateixa ciutat.

--Podem veure'ns algun dia però ja t'aviso, estaré rebentat i dormit.--va dir.--T'entenc, Owen, de veritat, jo faré un esforç enorme però no sempre és suficient.