Junts

3

Abans

S: Owen, són les 5 de la tarda i vas borratxo, es pot saber què et passa?--va dir ma germana emprenyada. Feia una hora que havia parlat amb la Ivet. Em va dir que tardaria en tornar i només d'escoltar la seva veu se'm va accelerar el cor.--On estàs?

--A casa.

S: Ara vinc.

--Scar, no.

S: Estic sortint, ara trucaré a l'Aaron.

--Scar, em trobo molt malament. Em fa molt mal l'estómac.

S: Has menjat avui?

--No.

S: Owen que no tens 15 anys collons. Què sents?

--Molt mal d'estómac.

S: Quant has begut?

--Dos de litre i mig.

S: De què?

--Vozka.

S: Truco a una ambulància, no sé qui arribarà abans, si és l'ambulància digues que m'esperin.

--Scar, no...

S: Calla. Estic molt emprenyada.--va dir i va penjar. Vaig anar al lavabo a vomitar però en comptes de sentir-me millor va augmentar el dolor. Ma germana va tardar 15 horrorosos minuts en arribar i seguia al lavabo.

--Has vomitat?--va preguntar i vaig assentir.--I no millora?

--Empitjora.--vaig respondre i va sospirar.--Scar tinc por.--vaig dir mirant-la als ulls i em va agafar la mà.

--Vine, anem al sofà. Recorda que no et puc carregar.--va dir, vaig assentir i em vaig aixecar amb molta dificultat de terra. No sé ni com vaig arribar al sofà i la Scar es va asseure al meu costat.--Tranquil, estarà tot bé.

--Fa molt mal.

--Tranquil. L'Aaron també ve de camí.--va dir i va sonar el timbre. Es va aixecar i jo em vaig estirar al sofà perquè estava molt marejat.--L'ambulància ja està aquí, tranquil.--va dir tornant cap al menjador però va sonar el timbre de dalt. Va anar corrents a la porta i van entrar un home i una dona vestits de fosforescent.

--Què ha passat?

--No ha menjat res en tot el dia i ha begut bastant. Li fa molt mal l'estómac.--va explicar ma germana i es van apropar a mi. El dolor cada vegada era pitjor i l'habitació donava voltes.

--Scar.--vaig murmurar, em va agafar la mà i li vaig agafar molt fort.

--Com es diu?

--Owen.

--D'acord, Owen, mantén la calma. Què sents?--va preguntar l'home.

--Dolor i tot dona voltes.--vaig aconseguir dir.

--Quant ha begut?

--3 litres.--va dir ma germana.

--Ens l'hem d'endur ja. És possible que estigui patint una intoxicació, s'ha de treure l'alcohol del seu organisme quan abans millor.--va dir la noia.--Pot caminar?--va preguntar mirant-me i vaig negar amb el cap.

Em van posar en un llit portàtil, vam sortir de l'edifici i van entrar amb mi a l'ambulància. Ma germana estava al meu costat i això em calmava una mica.

--Tranquil, anirà tot bé.--va xiuxiuejar la Scar.

--Ho sento, ho sento molt.--vaig dir i em queien llàgrimes dels ulls. Em feia molt mal, estava marejat i no hauria d'haver begut tant. Ma germana no podia estar sotmesa a situacions nervioses i per culpa meva ho estava.