Junts

47

** Porto una setmana intentant publicar aquest capítol, espero que al final es pengi  perfi :( **

--Em vaig enamorar d'un imbècil.--va començar.--Portàvem un any junts, li vaig presentar a en John, es van portar bé, vivia pràcticament a casa, quan jo no arribava a recollir a en John a l'escola el recollia ell, jugaven, era... Feia bé de pare i era una gran ajuda. Un dia que vaig arribar a casa tard, en John em va explicar que havien anat amb cotxe a un lloc i que havia vist com un home moria.--va dir i se li va trencar la veu.--Havia presenciat un assassinat. Es veu que el que era la meva parella pertanyia a una mafia, i en John no havia d'estar en aquell cotxe. Quan em vaig enterar el vaig deixar, però es va enterar que en John havia vist coses que no havia de veure i el van intentar matar. Just ahir va ser. Vaig contactar amb la policia però sense proves no podien fer res, vaig demanar protecció i tampoc, estava desesperada, no sabia què fer, per això t'he trucat. He aconseguit una identitat nova per nosaltres, tinc diners, només necessito un temps per trobar feina i començar de zero, ho prometo. No em vull aprofitar, ni res, ho juro, només necessitàvem on anar.

--Entesos, estigues tranquil·la.--vaig demanar rodejant-la amb el meu braç, em va abraçar i es va posar a sanglotar molt fort. Vaig mirar a l'Allek i ell mirava amb tendresa a la Claire.

--Gràcies. De veritat, gràcies als dos. Ens heu salvat la vida.--va dir separant-se de mi i es va eixugar les llàgrimes.--Juro que marxarem quan abans possible...

--Claire, calma, podeu estar aquí el temps que necessiteu.--vaig assegurar.

--En John necessita repòs ara mateix, si es mou molt li tornarà a passar el mateix.--va dir l'Allek.

--Deixa'm almenys pagar-te un lloguer, no em sento bé estant aquí gratis.

--Els diners guarda'ls per una emergència, no siguis burra.--vaig dir i va sospirar.

--Ja veurem.

--Quantes hores portes desperta?--va preguntar l'Allek.

--1 dia.

--Per què no vas a descansar?--vaig proposar.

--Quan et despertis estaràs més lúcida.

--Sí. Moltes gràcies, nois, de veritat.

--Va, a dormir.--vaig dir, va assentir i va marxar cap a l'habitació.

--A què es dedica?--va preguntar l'Allek.

--Ha fet farmàcia i té un màster en gestió i direcció d'empresa.--vaig dir i es va quedar pensant.--Per què?

--Tinc un amic que treballa per una farmacèutica i estan buscant venedors.

--No pot presentar el títol universitari perquè està a nom seu no?

--No ho sé, li diré demà.--va dir i vaig assentir. Em vaig asseure al seu costat i el vaig abraçar.

--Allek, ho sento jo també. Amb tot el que estàs passant t'he mig obligat a ajudar a una persona que ni coneixies. Ara mateix et mereixes tranquil·litat i t'hauria d'haver prioritzat.--vaig explicar i va recolzar el cap al meu pit.

--M'ha anat bé, almenys m'ha distret una mica.--va murmurar.--Demà trucaré a un amic, que és metge, perquè li faci una visita exprés a en John.

--Gràcies.--vaig xiuxiuejar.--Vols quedar-te aquí aquesta setmana que estàs sol?

--No vull abusar, tens a la Claire aquí i...

--Vols o no?--vaig insistir i va assentir.

--Treballes no?--va preguntar i vaig assentir.