Junts

10

La setmana va passar molt ràpida i va ser molt profitosa. Vam anar a Edimburg, a Highlands, vam fer turisme per tota la zona i tot era preciós. Feia molt fred però era brutal el paisatge. Al final, a la nit no vam sortir de festa cap dia perquè estàvem rebentats de tant passejar però ja teníem planejat anar el primer divendres.

En Lluís seguia normal amb mi però cada dia el notava més a prop meu, els dos filtrejàvem mútuament i m'encantava aquell joc però esperava que això canviés. M'encantava el joc però esperava que es tornés real.

Els primers dies de feina no va haver molta cosa, els experiments no podien començar perquè el material encara no havia arribat i això ens estava atrassant. Encara que no ens avorríem gaire perquè aprofitàvem el temps lliure per ajudar a en Lluís, l'Enric i la Mar amb el que necessitessin.

--I ara ho has de passar aquí.--vaig explicar a en Lluís que mirava a la pissarra atent.

--D'acord. Espera que ho copio.--va dir agafant la seva llibreta i va començar a apuntar-ho tot.

--S'ha entès o no? Sé que no explico molt bé.

--Sí, ho he entès, no et preocupis.--va dir ell copiant.--Per què no utilitzes més les ulleres?--va preguntar i me les vaig treure, deixant-les sobre la taula.

--No m'agraden, creen més prejudicis dels que creo jo i em sento incòmode perquè la gent m'observa i em pren per idiota.

--I? La gent que et coneix sap que no ho ets. Estàs més sexi amb elles.--va dir posant-se vermell mentre seguia escrivint i vaig riure.

--Gràcies.--vaig dir recolzant el cul a la meva taula.--Com portes el TFM?--vaig preguntar.

--Bé, el tinc quasi acabat. Te'l podràs mirar si tens un moment? Vull evitar errors.

--Clar.--vaig respondre i va acabar de copiar.--Què queda?

--De moment res. Ens queda una hora.

--I què fem?--vaig preguntar.--Et va un polvo ràpid?--vaig dir en broma i es va posar vermell com un tomàquet.--Ara t'entra la vergonya? Si m'has vist despullat.--vaig dir apropant-me a ell i es va posar encara més vermell.--És broma.--vaig assegurar somrient-li i li vaig acaronar el braç.

Tenia unes ganes brutals de besar-lo d'una vegada però sempre se m'escapava i aquesta no va ser cap excepció. Era estrany, lligava amb mi però quan jo intentava fer alguna cosa no volia.

--Per què no anem a la cafeteria?--va preguntar apartant-se i vaig assentir.

--Vés tirant, jo ara vinc.--vaig dir i em va mirar confós.

--Va tot bé?

--Clar.--vaig respondre amb ironia però no ho va notar i va marxar.--Fins la punta del penis em tens, collons!--vaig dir frustrat.--Owen, calma.--em vaig dir a mi mateix. Van trucar a la porta i va  treure el cap la Jen.

--Puc?

--Clar.--vaig respondre tornant a recolzar el cul a la taula.

--M'ha semblat estrany que en Lluís vingués i tu no.

--Estic fart, Jen. El tio em tira la canya, jo també, estem a soles aquí, sense res que fer, m'intento llençar i se'n va. Porto tota la setmana intentant-ho i estic fins els collons.--vaig dir irritat.

--Estàs acostumat a tindre-ho tot ràpid però les coses no van així.

--Jen, porta dos mesos tirant-me la canya, ho va acceptar quan vam arribar aquí, com ho va dir ho estic intentant però cada vegada que ho intento es busca una excusa. Em té fart.